dilluns, 24 de maig del 2021

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera


Tot el llibre és en blanc
i els camins invisibles
que he deixat rere meu
se’ls ha menjat, rabent,
el caragol del temps.
Però sé què no sé.
No t’engendra l’espurna
que encenia el meu bosc
furtivament, de nit,
per l’angoixa entreoberta,
com un lladre, i llençava
la clau al fons del mar.
No, la serp del meu sí
silenciosament
va reptar, groga endins,
i va obrir sense clau
tots el panys, amb grinyol
de tenebra eixorbada,
al foc, al mar, als vents,
a la terra i a l’heura.
T’he engendrat amb dolor,
t’he parit amb plaer
de fletxa a trenc de sang. 

 

 Maria Mercé-Marçal   

 

Va nàixer el 13 de novembre de 1952, a Barcelona i  mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora. És principalment el seu pare qui l'estimularà cap a la cultura. De ben jove comença a escriure els primers poemes, tot i en castellà, ja que la seva formació, a causa de la dictadura, fins aleshores havia estat en aquesta llengua. El 1972 es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch. Aquest casament suposa, en paraules seves, "un canvi molt radical en la seva vida". El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. En aquest període, comencen els seus primers passos en el món literari i també la seva immersió en el món polític. També és important citar el seu vessant com a traductora, en la traducció d'autores com Colette, Yourcenar, Leonor Fini i, en col·laboració amb Monika Zgustová, les poetes russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. 


Més informació

 

 

Som diferents- Carmelina Sánchez-Cutillas

 

SOM DIFERENTS - CARMELINA SÁNCHEZ CUTILLAS

 

Som diferents

Vosaltres i jo. Jo i vosaltres. 

Som diferents als altres homes.

Tenim semblants 

ulls: —blaus o grisos, verds o negres—.
Mengem el pa blanc. I tots cerquem  
un poc d'oblit
al mateix glop.

Però, som diferents als altres.

Les butxaques més o menys buides,
llibres parions, 
i una llengua que ens agermana.
Malgrat això,
malgrat que fumem els cigarrets
àvidament,
el món d'ells i el nostre món novell
s'assageten.

 

CARMELINA SÁNCHEZ - CUTILLAS

Va nàixer a Madrid el 23 de juny de l'any 1921. Encara que va viure la seua infantessa a Altea, València. 

Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de València i quan finalitzà els seus estudis va col·laborar  en la secció de cultura del diari del Llevant amb articles d'història i literatura medieval. 

L'any 2020 va ser reconeguda per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com l'escriptora de l'any

Abarca els gèneres de poesia amb obres com Un món rebel (1964) o Llibre d'amic i amada (1980). També escriu alguna obra narrativa El llamp i la sageta dels records (1981)

 

 

 

 

Tot és una llarga nit.


 Tot és una llarga nit


“Tot és una llarga nit
sense respostes. Tota la vida
un desert fet de paraules
no dites, de silenci amenaçant.
La negació, com una xarxa de
filferro, punxant-nos sempre,
rebutjant els idealistes.
¿Qui va occir la veritat de l’home,
la veritat que jo pregue a tots?
Però ara cal que soterre
esta angoixa sota un mur blanc,
amb una creu de guix damunt
per no oblidar on jau la meua fe.
El plor del món és un engany,
i la joia i el cant de la vida
moriran fent equilibris
a qualsevol circ de la terra,
tots plegats amb el silenci.” 

                ~Carmelina Sánchez-Cutillas~


 

            Carmelina Sánchez-Cutillas 

         Va nàixer a Madrid el 23 de juny de 1921, més tard va cursar els estudis de Filosofia i lletres a la universitat de València, després va col·laborar amb el diari Levante. Com a escriptora va conrear principalment la poesia i és una de les figures que conformen la generació poètica dels cinquanta, o de la postguerra. A més és autora de dues narracions i novel·les. 

Va morir als 87 anys, el 22 de febrer de 2009, a la ciutat de València.


INFO

POEMA

divendres, 15 de gener del 2021

Dones en la finestra Bartolomé Esteban Murillo


Dones en la finestra

Dones en la finestra 

Bartolomé Esteban Murillo

"Mirant per la finestra veig passar el meu amor, 
la vida desitjada. 
Presentada en societat a la força aspirant a una vida digna, rica, com m'han ensenyat. 
Amant en secret a un jove indigne. 
Ay Guillermo! Ay amor meu!
Que desconsol. Que injustícia.
El meu amor no és important, a la fi, he de fer el millor pel meu futur. 
Mirant per la finestra veig passar el meu amor, la vida desitjada."



 


Maria va viure 19 anys en la seua família, a un poble de Madrid. Va ser presentada en societat als 16 anys, dos anys després de la seua germana. Es va passar tota la seua vida amant al seu veí Guillermo. Ella devia de casar-se en un home ric per sobreviure i tenir una vida digna. 



dimecres, 13 de gener del 2021

Text creatiu- Salon de la rue des Moulins

Nou anys buscant a la meua germana. 

Dolor

Dolor de no trobar la meua petita parent...  

Com la trobe a faltar...

Pero no et preocupes, errant. Perquè ens mantenim en la teua recerca.

Serenes.

No tremoles, petita.

Tornarem totes juntes on estan aquells camps daurats de blat.

Les sis germanes majors buscant a la menuda tornaran a casa algun dia.

Totes juntes.

No tremoles, petita.

Et traurem d'aquest forat tan fosc en aquest fons barri de Paris,

no permetrem que ningú torne a gaudir del teu patiment ni de les teues llàgrimes.


Au Salon de la rue des Moulins - Henri de Toulouse-Lautrec.jpg
Au Salon de la rue des Moulins

 Després del robatori de la seua germana petita per part d'uns traficants de prostitutes europees, les cinc germanes decideixen arriscar-se i entrar en el món del tràfic i la prostitució per trobar-la. Viatgen a París des de Rússia, ja que la major sabia francés i li havien contat que la podrien trobar allí.

És clar que és tot una tapadora per poder rescatar la seua germana petita.

La narradora d'aquest escrit és Hedrick Slanova, la noia del vestit blau cel. I les altres noies del voltant són les seues germanes.

dimarts, 12 de gener del 2021

Tot s'acaba

 

Tot s’acaba


Cristina caminava per la platja deixant a les seves amigues enrere,


ja havia caigut la nit i portava un mocador roig al cap.


Se sentia estranya, diferent, fins que va sentir un soroll fort darrere seua i


es va adonar que li estava seguint un llop i que quan més s'apropava, aquella 


sensació es  tornava més intensa fins a arribar al punt de sentir un dolor molt intens.


Ací és quan es va adonar que ja no era mai més una xiqueta.

Children de Alexei i Sergei Tkachev (1960)

Cristina Llorenç es una xiqueta de 11 anys que ve de una família molt humil formada pels seus pares i els seus tres germans.

Viuen a un poble de Girona anomenat Figueres i tenen una casa menuda al costat de la platja.

La seua infància a sigut molt bona, plena de grans moments amb les seues amigues i els seus germans, però tot això va acabar quan Cristina vas començar a convertir-se en una dona, ja que, els seus pares la volien casar amb un home 30 anys major que ella.

Claudia Rozalén Arévalo 1erBatx A/2

 





El labrador en repòs de Jules Bastien-Lepage

               EL LABRADOR EN REPÒS

El labrador en rep de Nasjonal Museo Oslo 

 "Tot era difícil,només volia escapar

de la rutina,no viure per a treballar

a la casa,però no tenia la força 

suficient de dir no és no al seu marit.

Ella no sabia si la mort seria l'opció

correcta,però el que si sabia era que

per fi, seria lliure."



 

Jacinta era una jove de divuit anys,que la varen obligar al matrimoni.Viu amb el seu marit Lluís Santos un home de 42 anys que la tortura,viola i abusa tots els dies de l'any,Jacinta somnia amb anar i escapar a la ciutat per a treballar i ser una dona lliure.

La seua infància ha sigut pèssima,la seua mare va ser condemnada a la mort,després de trair al rei.Després d'aixó va viure amb el seu pare,fins que va morir per una malaltia al pulmó.

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...