Dones en la finestra Bartolomé Esteban Murillo

Dones en la finestra

Dones en la finestra 

Bartolomé Esteban Murillo

"Mirant per la finestra veig passar el meu amor, 

la vida desitjada. 

Presentada en societat a la força aspirant a una vida digna, rica, com m'han ensenyat. 

Amant en secret a un jove indigne. 

Ay Guillermo! Ay amor meu!

Que desconsol. Que injustícia.

El meu amor no és important, a la fi, he de fer el millor pel meu futur. 

Mirant per la finestra veig passar el meu amor, la vida desitjada."

 

Maria va viure 19 anys en la seua família, a un poble de Madrid. Va ser presentada en societat als 16 anys, dos anys després de la seua germana. Es va passar tota la seua vida amant al seu veí Guillermo. Ella devia de casar-se en un home ric per sobreviure i tenir una vida digna. 

Text creatiu- Salon de la rue des Moulins

Nou anys buscant a la meua germana. 

Dolor

Dolor de no trobar la meua petita parent...  

Com la trobe a faltar...

Pero no et preocupes, errant. Perquè ens mantenim en la teua recerca.

Serenes.

No tremoles, petita.

Tornarem totes juntes on estan aquells camps daurats de blat.

Les sis germanes majors buscant a la menuda tornaran a casa algun dia.

Totes juntes.

No tremoles, petita.

Et traurem d'aquest forat tan fosc en aquest fons barri de Paris,

no permetrem que ningú torne a gaudir del teu patiment ni de les teues llàgrimes.

Au Salon de la rue des Moulins

 Després del robatori de la seua germana petita per part d'uns traficants de prostitutes europees, les cinc germanes decideixen arriscar-se i entrar en el món del tràfic i la prostitució per trobar-la. Viatgen a París des de Rússia, ja que la major sabia francés i li havien contat que la podrien trobar allí.

És clar que és tot una tapadora per poder rescatar la seua germana petita.

La narradora d'aquest escrit és Hedrick Slanova, la noia del vestit blau cel. I les altres noies del voltant són les seues germanes.

Tot s'acaba

 

Tot s’acaba

Cristina caminava per la platja deixant a les seves amigues enrere,

ja havia caigut la nit i portava un mocador roig al cap.

Se sentia estranya, diferent, fins que va sentir un soroll fort darrere seua i

es va adonar que li estava seguint un llop i que quan més s'apropava, aquella 

sensació es  tornava més intensa fins a arribar al punt de sentir un dolor molt intens.

Ací és quan es va adonar que ja no era mai més una xiqueta.

Children de Alexei i Sergei Tkachev (1960)

Cristina Llorenç es una xiqueta de 11 anys que ve de una família molt humil formada pels seus pares i els seus tres germans.

Viuen a un poble de Girona anomenat Figueres i tenen una casa menuda al costat de la platja.

La seua infància a sigut molt bona, plena de grans moments amb les seues amigues i els seus germans, però tot això va acabar quan Cristina vas començar a convertir-se en una dona, ja que, els seus pares la volien casar amb un home 30 anys major que ella.

Claudia Rozalén Arévalo 1erBatx A/2

 

El labrador en repòs de Jules Bastien-Lepage

               EL LABRADOR EN REPÒS

El labrador en rep de Nasjonal Museo Oslo

 

 "Tot era difícil,només volia escapar

de la rutina,no viure per a treballar

a la casa,però no tenia la força 

suficient de dir no és no al seu marit.

Ella no sabia si la mort seria l'opció

correcta,però el que si sabia era que

per fi, seria lliure."

 

Jacinta era una jove de divuit anys,que la varen obligar al matrimoni.Viu amb el seu marit Lluís Santos un home de 42 anys que la tortura,viola i abusa tots els dies de l'any,Jacinta somnia amb anar i escapar a la ciutat per a treballar i ser una dona lliure.

La seua infància ha sigut pèssima,la seua mare va ser condemnada a la mort,després de trair al rei.Després d'aixó va viure amb el seu pare,fins que va morir per una malaltia al pulmó.