LITERATURA CAROLÍNGIA FINS AL SEGLE XI

A finals del segle VIII i principis del segle IX, a l’imperi carolingi va produir-se un renaixement cultural que va suposar un augment dels estudis artístics, litúrgics, jurídics i literaris, i una reforma educativa per desenvolupar l’ús del llatí medieval i de la minúscula carolíngia, la qual cosa va afavorir un llenguatge comú i un estil d’escriptura que van permetre una millora de la comunicació entre la minoria culta europea.






Es

denomina humanisme carolingi a la tasca de recuperació de la cultura clàssica llatina que

va esdevenir als monestirs carolingis i a l’Escola Palatina d’Aquisgran, sota la direcció

d’Alcuino de York (735-804), una de les figures culturals més importants d’aquesta època,

que va escriure nombroses obres pedagògiques, teològiques, poètiques, hagiogràfiques i

litúrgiques, a més de revisar els textos sagrats i el seu Epistolari, del qual vos deixe a

continuació un fragment que exalta les virtuts de Carlemany de manera hagiogràfica:

“Pues hasta ahora tres personas han estado en la cima de la jerarquía en el mundo: el representante
de la sublimidad apostólica, vicario del bienaventurado Pedro, príncipe de los apóstoles, cuya sede
ocupa. Viene después el titular de la dignidad imperial que ejerce el poder secular de la segunda
Roma. De qué modo impío el jefe de este Imperio ha sido depuesto, no por extranjeros sino por los
suyos y sus conciudadanos, se sabe en todas partes. Viene en tercer lugar la dignidad real que
nuestro Señor Jesucristo os ha reservado para que gobernéis por ella al pueblo cristiano. Ella supera
las otras dos dignidades, las eclipsa en sabiduría y las sobrepasa. Ahora, sobre ti sólo se apoya la
salvación de las iglesias de Cristo, de ti esperan su salvación, de ti, vengador de crímenes, guía de
los que yerran, consolador de los afligidos, sostén de los buenos.” - Epistolari, XCV

(He buscat literatura carolíngia de dones però no apareix res.)

L'efecte 2000

L'efecte 2000 fou un temor de la gent a què la transició tinguera letals conseqüències i que es manifestassinmés enllà del món de la informàtica a finals del segle XX.
La gent temia que arribat a el nou mil·lenni els equips informàtics el marcaria com l'any 00, sense tenir en compte el canvi de segle. Això significa que el món informàtic visquera en el 1900.

Com visqué la meua mare l'efecte 2000

A la meua mare li donava exactament igual, ja que no tenia cap ordinador ni dispositiu informàtic i ella sabia perfectament que no s'acabaria el món.

ESTIMAT DIARI...

Hui es dia 31 del 1999. La mare està cuinant el menjar de tots els anys, titot. El meu germà no para de contar historietes sobre el que passarà demà, el fi del món i moltes ximpleries més. La radio no para de sonar i pareix que la gent no té un altre tema del que parlar que no siga el de l'efecte 2000.
Espere que aquest dia passe ràpidament perquè no ho soporte més, així que fins demà, segurament.

Orlando

Imatge

A classe de Literatura Universal estem treballant Quim/Quima, un dels llibres que va escriure Maria Aurèlia Capmany inspirant-se amb Orlando, personatge que va inventar Virginia Woolf.
Orlando, és una obra biogràfica basada en la vida de la novia de Woolf. 
Per ara coneixem que en la novela es tracten temes que en aquella época eren tabús: l'homosexualitat i el paper de la dona dins d'una societat.
L'obra aporta una visió crítica del paper assignat a la dona, no només dins de les societats masclistes, sino també dins del món literari, un sector reservat només per als homes.

En un dels programes realitzats en la radiotelevisió valenciana hi ha un programa anomenat Habitació pròpia. En un dels seus "episodis" es va parlar sobre Orlando i Virginia Woolf: 
Programa de a punt media

A més, en 1993 es va rodar la pel·licula on actors com ara Tilda swilton, Billy Zane i Lothaire eren els personatges:

Por al canvi

L'efecte 2000, també conegut com Y2K, és un error de software que a finals del segle XX es temia que tindria consequències letals i trascendira més enllà del món de la informàtica.
El problema consistia en que, una vegada arribat el nou mil·leni, les maquines marcarien l'any 00, sense tindre en compte el canvi de segle. El món informàtic retornaria a 1900, amb totes les conseqüències.






31/12/2000

Sóc al llit, tapada amb la manta de llana que em va fer l'àvia pel nadal. 
Aquest matí, només alçar-me, en la ràdio han dit que segurament demà tots els ordinadors i aparells electrònics podrien deixar de funcionar.
En el seu temps, els programadors a causa de les limitacions dels equips amb poca memòria i capacitat, prferirien indicar els anys amb només els dos últims digits, en compte dels quatre.
I si demà s'apaguen tots els ordinadors del món? Com treballarem sense pantalles? Tinc por. Mon pare pensa que tot és un muntatge per provocar el temor de la gent i no li dóna molta importància però ma mare té els seus dubtes.
Espere que si ocorre alguna catàstrofe informàtica no afecte a la supervivència humana. Alomillor demà no puc escriure el meu diari en l'ordinador i he de fer-ho en un quadern de paper.
Fins demà, ho això espere.

Mar Miralles Lozano

Pàgina de diari - Efecte 2000

31 de desembre de 1999

Benvolgut diari:

Avui, últim dia del mil·lenni, els telediaris i shows no han fet més que parlar de l’ “efecte 2000”
des de primera hora del matí (bé, en realitat porten fent-lo al voltant de cinc mesos) i la gent està
acollonida. Fa un temps, només ho estaven els supersticiosos, però com va dir el ministre de
propaganda nazi Goebbels parlant dels seus mètodes: “Una mentida contada mil vegades es
transforma en veritat.” I qualsevol xorrada és bona per atemorir a la població. Sembla ridícul, però
molta gent creu ara que demà s’acabarà el món o que succeirà alguna tragèdia impressionant.

En fi, demà serà altre dia.

TOT ESPERANT ULISSES

*

Ones que vénen, mar que s'allunya,

tot és ben prop, tot és lluny.

Plors que s'enceten, riures que es moren,

quan creus que tens tot s'esmuny.

Verd el cel i fresc l'estiu,

jove el gran i cec l'altiu,

una taula fa de llit.

Desescric tot el que he escrit!

Un ocell baixa l'amor,

mils d'amors senten l'enyor,

un enyor se sent ferit.

Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,

tot és ben prop, tot és lluny.

Plors que s'enceten, riures que es moren,

quan creus que tens tot s'esmuny.

Plou de baix i ens mulla el cap;

juga i guanya qui menys sap;

el cor no vol dir el pit.

Desescric tot el que he escrit!

La raó es un moble vell;

manar vol qui duu el martell.

Amb el cap estabornit,

desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,

tot és ben prop, tot és lluny.

Plors que s'enceten, riures que es moren,

quan creus que tens tot s'esmuny.

5 i 5 mai no en fan 10;

una església et marc el preu;

un canó apunta amb el dit.

Desescric tot el que he escrit!

Plora, plora, no hi ha draps;

ben i canta i trenca els plats;

l'estratègia es cou de nit.

Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,

tot és ben prop, tot és lluny.

Plors que s'enceten, riures que es moren,

quan creus que tens tot s'esmuny.

Que més puc cantar-vos ja?

si la festa no té pa;

el meu cap és un neguit.

Desescric tot el que he escrit!

La tristesa guanya el cant,

l'esperança és un infant,

llibertat: nom imparit.

Desescric tot el que he escrit!

*

Una carta retardada per el temps i l'ignorancia

"Bon dia" o això et deuria haver dit alguna persona, en una carta al teu temps. però quasi no vas rebre cartes a la teua hora no? I ara quan tu ja cries malves, és quan comencen poquet a poquet a enviar-les.
missatges sense destí. Crits d'ànim que fan eco en un abisme. Però com sempre mai seràs tu la primera artista que encara fer-ne coses que haurien de ser el model a vigent a literatura actual.
Però no com jo que n'estic fent una carta sense destí tu vas fer obres sense públic. Censurades i tapades per la dictadura que existia quan tu vas lluitar amb les lletres com a armes contra les lleis dels homes.

però no és a causa de les persones és per culpa de la por un poder que a soles causa dolor: la por perquè les persones canvien; la por per la mort; la por que trenca confiança. Por que tu no vas tindre.

com que les meues paraules sera arrastrades a la deriva no dire mes.

Adeu, Aurelia, espere que en la ultratumba podes presenciar un miracle.