Vaig
a fer una crítica sobre el llibre La noia de les taronges de l’autor
Jostein Gaarder (Oslo, 1952) que és un dels escriptors més
destacats del seu país. Aquest llibre comença amb un fragment que
diu així: “El meu pare va morir fa onze anys. Jo aleshores només
en tenia quatre. Em pensava que mai més no en sabria res, però ara
estem escrivint un llibre plegats”. En aquest primer fragment ja
introdueix com serà l’estructura del llibre, el seu pare i ell
escriuen un mateix llibre a la vegada, encara que ell estiga mort. La
noia de les taronges
és
un llibre que parla de l’amor i de la vida. Quan el pare parla de
l’amor en la carta que escriu dirigida al seu fill, uns dies abans
de morir per una malaltia ràpida, utilitza molt les descripcions
detallades i expressions prou sentimentals. Per altra banda, quan
parla de la vida, fa una reflexió prou dura però que al mateix
temps és molt bona fer-la. Li pregunta això al seu fill: “Què
hauries triat si n’haguessis tingut l’oportunitat? Hauries optat
per viure una estoneta a la Terra perquè després te’n traguessin
i t’ho prenguessin tot per no tornar-hi mai més? O ho hauries
refusat?”La meua experiència lectora amb el llibre de La noia de les taronges ha tingut dues parts. Al començament se’m va fer un poc pesat, perquè feia moltes explicacions científiques i també s’enrotllava escrivint històries que arribava un moment que cansaven. Però, quan vas llegint més, el fil de la història et porta a que no pares de llegir, per tant, jo diria que és un llibre que has de llegir prou per seguir la història i la reflexió que fa al final, que és una mena de conclusió.
Recomane aquest llibre a les persones que li agraden les històries que s’apropen a la realitat o que es basen en històries de la vida real, a més si t’agraden els llibres amb una finalitat, com per exemple aquest que fa una reflexió i a més et diu que aprofites al màxim la teua vida, aquest és el teu llibre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada