Nicanor Parra, que va anar-se'n fa uns dies, va tindre sempre clars certs valors.
Va ser un gran seguidor de l'essència i l'origen popular de la Revolució Cubana, com expressa en els següents versos del poema 'Artefactos':
"L'État C'est Moi / La revolución / CUBANA / Soy yo".
Però sempre va mantindre's en un punt d'ambigüitat, parlant en un to provocador a l'esquerra llatinoamericana però també posicionant-se, com després veurem, contra els governs històrics de Xile i l'imperialisme nord-americà.
Dins d'aquest to provocador cap a l'esquerra llatinoamericana destaquem quan a l'any 1970 va allunyar-se de la Revolució Cubana i l'esquerra per les crítiques que va rebre arrel del té que prengueren Nicanor Parra i Pat Nixon, la dona de Richard Nixon, en aquell temps President dels EEUU, a la Casa Blanca.
Encara així, com es diu i també pel que ara veurem, sempre va ser considerat el "favorit de l'esquerra llatinoamericana", com diría Manuel Rojas.
Com he mencionat abans, Nicanor també va ser hostil i provocador amb els governs de Xile penjant en una exposició a la Casa de la Moneda als presidents històrics de Xile penjats i morts. Al voltant de la polèmica, ell va dir, afegint legitimitat popular i nacional a la idea crítica que ell exposava,"me siento más conciliador que provocador".
http://www.latercera.com/noticia/nicanor-parra-poeta-sacaba-quicio-la-izquierda-la-derecha/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada