dijous, 3 de maig del 2018

Ressaca

Després de l’èxtasi

sempre torna

la ressaca de dolor,

dolor suïcida,

de por,

por veroç,

de tistresa,

tristesa nua.

Formant cicatrius internes.

Mai acaben els malsons

i menys quan estic desperta.

Ho tenim clar

sobreviure

no es viure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...