Montserrat Abelló

                

Tarragona, 1918- Barcelona, 2014. Poeta i traductora.

Va ser una dona que visqué en unes èpoques crucials de la història: la proclamació de la República, l’aixecament militar, la Guerra Civil i l’exili, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Ja de jove llegia autors com Shakespeare, Keats, Shelley o Rossetti, i li apassionaven les paraules.

Al llarg de l’adolescència no pensà en escriure, degut al cúmul d’esdeveniments que estava vivint, i no ho va ser fins que s’estabilitzà la seua vida i entrà en contacte amb escriptors exiliats com Joan Oliver, Gonzàlez Vera o Pablo Neruda, i amb Rafaela de Buen, també escriptora, començaren a assistir a un taller literari i a escriure  contes en castellà.

Poc després va nàixer el seu tercer fill, al qual diagnosticaren Sindrome de Down. Aquesta notícia donada en aquell temps en que no hi havia estudis ni facilitats com les d’ara produí un impacte en Montserrat, i provocà en ella la necessitat d’expressar tot allò que des de feia temps duia a dins. La seua tornada a la poesia significà un canvi en la seva manera d‘escriure, que passà a no seguir cànons establerts, (com havia fent fins aleshores) i a base de seguir el seu propi impuls interior.

Des d’eixe moment no ha deixat d’escriure i traduïr (altra de les seues passions), sempre a la seua manera. I com ella diu “escric perqué estimo la vida i, així, la faig meva moltes vegades”.

Cal afegir, que aquest any es celebra l’any Montserrat Abelló, pel centenari del naixement de la poeta i traductora, una commemoració oficial. Per fer el seguiment, podeu entrar a aquesta pàgina: http://www.lletrescatalanes.cat/ca/homenatges-i-commemoracions-c/item/2093-inici-de-l-any-montserrat-abello

Bibliografia:

https://lletra.uoc.edu/ca/autora/montserrat-abello/detall