dimarts, 22 de gener del 2019

Autores del segle XVII


Juana Inés de la Cruz
(San Miguel Nepantla (Mèxic), 1651–Ciutat de Mèxic, 1695) escriptora protofeminista de poesia i teatre en castellà.
Foto
Va voler entrar a la Universitat però com les dones no tenien dret a estudiar es va disfressar d'home per a poder tindre un millor futur. A la fi de 1666 va cridar l'atenció del pare Núñez de Miranda, confessor dels virreis, qui, al saber que la joveneta no desitjava casar-se, li va proposar entrar en un orde religiós. Va ingressar en l'Orde de Sant Jerònim, on la disciplina era una mica més relaxada que en les carmelites.
Per la substitució de fra Payo Enríquez de Rivera per Tomás de la Truja i Aragó, a sor Juana se li va encomanar la confecció de l'arc triomfal que adornaria l'entrada dels virreis a la capital, per al que va escriure el seu famós Neptú al·legòric. En agraïment, la virreina María Luisa Manrique de Lara i Gonzaga, comtessa de Parets posseïa un retrat de la monja i un anell que aquesta li havia regalat i a la seua partida va portar els textos de sor Juana a Espanya perquè s'imprimiren.
Cap a 1693 va deixar d'escriure i va semblar dedicar-se més a labors religioses.
Obres
Un dels seus grans temes és l'anàlisi de l'amor vertader i la integritat del valor i la virtut, tot això reflectit en un Amor es más laberinto. També destaca (i ho exemplifiquen totes les seues obres) el tractament de la dona com a personatge fort que és capaç de manejar les voluntats dels personatges circumdants i els fils de la pròpia destinació. L’estil predominant és el barroc.
  • Los empeños de una casa
  • Amor es más laberinto
  • El cetro de José, El divino Narciso y El mártir de sacramento, escrites per encàrrec de la cort de Madrid
  • Se li atribueix el final de La segunda Celestina, ja que el seu autor va morir deixant l’obra incompleta.
  • Primer sueño
  • La intuición
  • Neptuno alegórico
  • Carta atenagórica
  • Respuesta a Sor Filotea de la Cruz
  • Protesta de la fe



Fragment de Primer sueño
Llegó, en efecto, el Sol cerrando el giro
que esculpió de oro sobre azul zafiro:
de mil multiplicados
mil veces puntos, flujos mil dorados
líneas, digo, de luz clara— salían
de su circunferencia luminosa,
pautando al Cielo la cerúlea plana;
y a la que antes funesta fue tirana
de su imperio, atropadas embestían:
que sin concierto huyendo presurosa
en sus mismos horrores tropezando—
su sombra iba pisando,
y llegar al Ocaso pretendía
con el (sin orden ya) desbaratado
ejército de sombras, acosado
de la luz que el alcance le seguía.



Ana Francisca Abarca de Bolea y Mur
(Saragossa, 19 d'abril de 1602-Casbas, Osca, c. 1685) va ser una poetessa i escriptora espanyola.
Va viure des dels tres anys al monestir de Nuestra Señora de la Gloria de la vila de Casbas, del que ja no hauria de sortir i en el qual va adquirir una profunda formació religiosa i humanística.
En 1655 va ser mestra de novícies i va arribar a exercir el càrrec d'Abadessa en 1672.
Obres
La poesia d'Ana Francisca Abarca de Bolea es troba inserida en el llibre miscel·lani titulat Vigília i octavario de Sant Joan Baptista (Saragossa, 1679), que reuneix a més una novel·la curta o apóleg (La ventura en la desdicha) i una novel·la (El fin bueno en mal principio). La temàtica de la seva poesia és en la seva major part, de caràcter sacre i popular.
  • Obra en aragonès d'Ana Francisca Abarca de Bolea
  • Catorce vidas de Santas de la Orden del Císter
  • Historia del aparecimiento y milagros de Nuestra Señora de Gloria, venerada en el Real Monasterio Cisterciense de Casbas.
  • Vida de la Gloriosa Santa Susana, Virgen y Mártir, Princesa de Hungría y Patrona de la villa de Maella.
  • Vida de Sant Félix Cantalici .
  • Vigília i Octavari de Sant Joan Baptista.
Poemes:
  • Octavas
  • Dos sonetos a la muerte del Príncipe Don Baltasar
  • Al libro que escribió Don Francisco de La Torre, intitulado Baraja nueva de versos. Décima.
  • Soneto a la Virgen de Gloria, Patrona del Monasterio de Casbas


Soneto a la muerte del príncipe don Baltasar (fragment)
Lapidario sagaz, duro diamante
labra, resiste firme al golpe fiero,
tíñelo en sangre y pierde aquel primero
rigor a la labor menos constante.
Contra Carlos el mal no era bastante,
que queda al golpe cual diamante entero,
tíñelo en sangre amor, y el mal severo,
sujeta con amor a un hijo amante.
El mal lo agrava y el amor lo aflige;
aquél pide remedio, éste no tiene,
y quien conoce aquél a éste no alcanza.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...