Tinc por
de no assolir les meues metes,
de no ser prou
per a mi mateixa,
Tinc por
de fallar
d'ensopessar-me,
por de no poder alçar-me.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Maria Mercé-Marçal
La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...
-
PENSE EN TU Pense en tu, en el teu cos, en els teus llavis, en les mans amb què em dius tanta bellesa, en els teus pits quan els be...
-
Tot va començar quan, per a variar, arribava tard. No vaig ni escoltar les alarmes. Em vaig alçar i el vaig descobrir en mirar quina hora ...
-
En aquesta novel·la l'autora Marta Meneu Borja, antiga alumna del nostre centre, ens mostra una societat representada mitjançant 5 dones...
El poema, sense rima, té força i està ben construït. M’agrada molt. Amb “ensopessar-me” supose que es refereix a “entropessar” perquè té por de no poder alçar-se de terra. Margarita ha utilitzat expressions que jo substituiria per altres (per exemple, “no arribar on vull”, en compte de “les meues metes”). És un text dur que et fa reflexionar. M’hi sent reflectida perquè sóc molt insegura i sovint no em valore el suficient. Tinc por és un poema útil per a meditar sobre el valor que ens donem a nosaltres mateixes.
ResponEliminaMar