HILDEGARDA DE BINGEN

(1098-1179) Va nàixer a Alemanya. la van deixar al monestir de monjos de Disivodemberg, que albergava una cel·la per a dones dirigida per Jutta Von Spannheim, qui es convertiria en mare i instructora de Hidegard. Tenia  huit anys i havia començat a tindre visions als tres, però no va ser fins a passats els quaranta quan va començar a escoltar una veu que li deia que escriguera i dibuixara tot allò que absorviren  els seus ulls i orelles.

Era abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística, compositora i pot ser la primera sexòloga de la història. És la primera persona al món de qui es conserva música escrita, i a l'any 2012 va ser nomenada Santa. Predicava en públic per les places utilitzant música i text, el seu repertori musical era un dels més extensos de tots les autores medievals.

Hildegarda de Bingen va viure en una època de floriment de la literatura religiosa escrita per dones, referit per alguns com "el moment de les Mares de l'Església".  Va escriure "Physica", un text sobre les ciències naturals, així como el tractat mèdic "Causae et Curae". Als dos texts, descriu el món natural i mostra un particular interès en les propietats curatives de les plantes,els animals i les pedres. Les seues composicions musicals són audaces i molt diferents dels estils de l’època

Són obres que comprenen amplis registres, amb melodies molt treballades, on la música és tan important como la poesia. Es pot dir que constitueixen construccions com les traceries gòtiques fetes música.

 

La primera descripció de l'orgasme femení des del punt de vista d'una dona va ser la seua. Tenia una idea molt peculiar de la sexualitat, tenint en compte que era monja i que vivia en el segle XII. Per a ella, l'acte sexual era quelcom bell, sublim i ardent.




 Webgrafía: http://www.yorokobu.es/hildegard-von-bingen-orgasmo-femenino/
                     
                       https://ca.wikipedia.org/wiki/Hildegarda_de_Bingen

                        http://www.hildegardiana.es/34physica.html 

El dubte del coneixement

 El dubte del coneixement

Què és el coneixement?

La dona observava la paret mentre pensava, pot ser és el que fa que siguem infeliços, el que ens ajuda a ser millors o el que ens provoca preocupacions quan estem en el llit, tan sols acompanyats per la foscor. Desprès d’unes quantes hores la dona es va cansar de pensar se n’anà a fer altres coses però el dubte encara habitava en ella. Les preguntes l’atacaven com si fóra una qüestió de vida o mort.

Què passaria si nosaltres no tinguérem coneixement?

Seríem més feliços sense ell?

I si és una prova divina?

Un moment. Realment estic pensat si existeix algun déu?

Al final de tant pensar va acabar meditant sobre el sentit de la vida, va entrar en pànic al pensar com d’insignificants som els humans i no sols nosaltres. També els animals, les plantes...

Pot ser nosaltres som cèl·lules de un cos més gran.

Podríem estar  tots dormits en una simulació i la mort sols és despertar.

Parlant de despertar … podria ser la vida només un somni molt llarg?

Estic….
boja

Pel seu bé va parar de pensar en eixes coses, a aquest pas l’eixirien canes de tant pensar o pitjor, agafaria alguna malaltia. Definitivament, en aquella estona, li agradaria no tindre aquell coneixement.

El seu gat Buttercup es va posar en la seua falda i totsdos van caure rendits al son.

Comtessa de Dia

 A principis del segle XII,  va néixer a Occitània, una nova manera d’expressar-se entre cavallers i dames de la noblesa, era l’amor cortès. Havia agafat forma a dins dels castells medievals en un entorn propici per a la música, la poesia i el divertiment, i transmés per joglars, trobadors i trobairitz.  

Les trobairitz foren la contraportada femenina als trobadors que viviren i crearen música i poesia a l’Occitània dels segles XII i XIII. Elles eren compositores i poetes que desenvolupaven el seu art en les corts occitanes d’aquells segles. Mentre que el trobador solia ser membre de la noblesa però també trobàvem d’origen humil, les trobairitz només podien ser d’origen noble i eren casades amb importants nobles d’àmbit provençal.

Beatriu de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.

La petita biografia (vida) que ha arribat als nostres dies diu el següent:

"La Comtessa de Dia si fo moiller d'En Gilhem de Peiteu, bella domna e bona. Et enamoret se d'En Rambaut d'Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos".

Geogràficament, sembla clar que se situa a Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provença. Una hipòtesi és que fou esposa de Gilhem de Peiteu (o Guillem de Poitiers), comte de Viennois, que visqué entre 1158 i 1189, i per tant fou també contemporània de Raimbaut d'Aurenja, de qui es diu que estava enamorada i a qui sembla que anaven dedicades algunes de les seves cançons.

Bell amic, amable i bo.

quan us tindré en el meu poder?

Si pogués jeure amb vos una nit

i fer-vos un bes amorós!

Sapigueu que tindria gran desig

de tenir-vos com a marit,

amb tal que em concedissiu

de fer tot el que jo voldria

 Cantava la dama Beatriu comtessa de Dia al seu cavaller estimat. Tota una declaració d’amor carnal d’aquesta poeta occitana del segle XII, una trobairitz de la història, una dama del cant i una autèntica mestra de l’amor cortès.

La trobairitz Beatriu comtessa de Dia. 
Cançoner amb la glossa ‘Una dama que cante’

Del total de 2.500 textos poètics que s’han conservat, unes 46 cançons estan repartides entre 20 noms de trobairitz . I entre aquests hi aparareix el d’Azalais de Porcairagues, Clara de Anduza, Garsenda de Folcarquier, Beatriu comtessa de Dia i d’altres que ignorem, però que totes han estat i són una autèntica joia de la poesia trobadoresca, i que la història fins fa ben poc les ha oblidat.

Raimbaut d’Aurenga, comte d’Orange i trobador a qui Beatriu comtessa de Dia va dedicar les seves cançonseyenda

Bibliografia

http://www.mujeresenlahistoria.com/2013/01/la-trovadora-beatriz-de-dia-1140-1175.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Beatriu_de_Dia

http://www.musicaantigua.com/la-condesa-de-dia-la-misteriosa-trovadora-medieval/

https://femenisingulars.wordpress.com/2013/10/16/beatriu-comtessa-de-dia-una-dama-que-cante/

Com Èdip

       

                          Vent de llibertat,
                          criat entre llops,
                              presa de les pèrdues
                              a un camí infinit:
                              com Èdip, presa del meu destí.
                
                              Res del que tinc és meu:
                              és del camí,

                              i així visc i així camine
                              i caic i plore i sagne
                              i m'alce, desorientat...
                              i em busque, i em trobe
                              i trobe esperances

                              i torne a endinsar-me
                              a l'ull de l'huracà.

                               David Ortiz

Fotograma Èdip, rei. Pier Paolo Passolini 

                                                                               

ÈDIP REI

A classe hem treballat molt sobre el mite d'Èdip.
Començàrem explicant un poc qui era el nostre protagonista, això ens va portar a explicar que era el complex d' Édip, un concepte desenvolupat per Sigmund Freud: és un complex que tenien els xiquets a l'expressar un sentiment d'amor, o de desitjos amorosos que anava més enllà de la relació d'amor normal, que pot tindre un fill amb la seua mare. Per això Sigmund el va anomenar així.

Després van començar a llegir aquest mite, sí, i dic començar perquè no  el vam acabar. Sincerament, per al nostre gust, era més interessant Antígona.  Així, d'aquesta manera, vàrem passar del llibre a la meravellosa pel·lícula de Pier Paolo Pasolini, gràcies a la qual vam entendre millor aquesta història.

CHARLES BUKOWSKI

(Andernach, 1920 - San Pedro, California, 1994) Escriptor estadounidenc. En la línia del anticonformisme californià de la generació beat i utilitzant un llenguatge agressiu i una temàtica marginal, sovint obscena o violenta, va elaborar una obra singular, amb una llarga llista de títols entre els quals destaquen: El carter (1971), Escrits d'un vell indecent (1969), Ordinària bogeria (1976) i Música de canonades (1983).

Aquemarropa

                    Fragment del llibre

 'Escrits d'un vell indecent'

 allà al marcador. cinc-quatre-oooh. el que queda a mig camí entre 8/5 i 9/5 i no és, en absolut, 5/2. a principis de setmana, sense previ avís, l’hipòdrom va multipicar per dos el preu d’aparcaments per a cotxes, de 25 centaus a cinquanta. dubte que hagen multiplicat per dos els salaris als treballadors de l’aparcament.                         

  

Malgrat això, Hades vol les lleis iguals

Hades es trobava en el seu regne observant a traves d’una gran esfera l’hivern que hi havia

al món. Es fixà en la gent que vivia el seu dia a dia, la que terminava amb la vida d'altres. Es fixà en el pobre que implorava per un tros de pa, en l'esclau que anisava la seua llibertat, en les dones que cuidaven als seus fills i en el rei que es creia déu.

De sobte Hades va riure.

Persèfone el mirà confusa ja que comptades vegades el déu de la mort es reia.

-Per què et rius? -Va preguntar plena de curiositat.

-OH! Vols  saber-ho “Pandora”?

-Acabes de fer una broma? Tu no ets Hades...

-Vine -l'agafà de la mà amb un somriure estranyament càlid en el seu rostre- Què veus?

-Gent, molta gent -Va contestar Persèfone.

-I ara? -Va passar la mà per damunt de l’esfera, que va canviar a l’escena d'un assassinat, la dona es va sorprendre.

-Una persona robant-li la vida a un altre- Persèfone mirà capficada a Hades, ell es va riure.

-Eixa és la gràcia!! Es creuen poderosos per acabar amb l'existència terrenal d’un altre, però en el fons l'assassí acabarà com l’assassinat -va callar durant uns segons- en el meu regne.

-Um….ja entenc -va assentir amb el cap.

-Tot dóna el mateix, per això valore a la gent que defèn els ses ideals sense fer mal a ningú, és admirable.

Autora il·lustració: Sinex13

-Oh! Com aquella dona que desafia a un rei per a sepultar el seu germà?

-Exactament, bella estimada.

-Com...s’ha nomenava? Començava per A….An…

-Antígona.

-Sí! Moltes gràcies -Va mirar a Hades i el va agafar la mà- I….ella….està ací?

-A l'igual que el rei que la va condemnar.