Maria Josep Escrivà

Maria Josep Escrivà

Poeta valenciana nascuda al Grau de Gandia. Maria Josep és una figura molt activa en el món literari. Darrerament ha publicat un llibre amb un recull de poemes on ha volgut poetitzar l'amor i la mar, a més, dedica un apartat complet, com ella mateixa defineix, a explorar les possibilitats eròtiques del llenguatge.

Trobem uns versos carregats d'intimitat i que cerquen acostar-se al cos, a la nuesa.

El rostre d'un poema

Als llavis que et pintaves s'encarnava

l'atzar universal, desitjos invisibles, 

el rostre d'un poema:

esfera closa

on tot el que no era

s'imaginava. 

Cristina Peri Rossi

Cristina Peri Rossi.

Exiliada, uruguaia per obligació,
amb ganes d'estimar un país que no l'acceptava,
una dictadura que no la representava.
Compra d'uns billets on declarava l'anada, l'eixida, l'escapament, era hora de volar i fer fugina.
Sense saber on romandria: intenta no caure en mans d'altre home que es crega rei, tracta de fugir de tot allò que cape els teus pensaments, respira. Comença, escriu, dibuixa a les lletres el teu sofriment, la teua passió, el teu motiu de lluita, des de la distància forta, des de la distància crida. 3, 6, 9, 9000 voltes rebel.

XIV

Ninguna palabra nunca
ningún discurso
-ni Freud, ni Martí-
sirvió para detener la mano
la máquina
del torturador.
Pero cuando una palabra escrita
en el margen en la página en la pared
sirve para aliviar el dolor de un torturado,
la literatura tiene sentido.

C.P.R.

Montserrat Abelló

                

Tarragona, 1918- Barcelona, 2014. Poeta i traductora.

Va ser una dona que visqué en unes èpoques crucials de la història: la proclamació de la República, l’aixecament militar, la Guerra Civil i l’exili, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Ja de jove llegia autors com Shakespeare, Keats, Shelley o Rossetti, i li apassionaven les paraules.

Al llarg de l’adolescència no pensà en escriure, degut al cúmul d’esdeveniments que estava vivint, i no ho va ser fins que s’estabilitzà la seua vida i entrà en contacte amb escriptors exiliats com Joan Oliver, Gonzàlez Vera o Pablo Neruda, i amb Rafaela de Buen, també escriptora, començaren a assistir a un taller literari i a escriure  contes en castellà.

Poc després va nàixer el seu tercer fill, al qual diagnosticaren Sindrome de Down. Aquesta notícia donada en aquell temps en que no hi havia estudis ni facilitats com les d’ara produí un impacte en Montserrat, i provocà en ella la necessitat d’expressar tot allò que des de feia temps duia a dins. La seua tornada a la poesia significà un canvi en la seva manera d‘escriure, que passà a no seguir cànons establerts, (com havia fent fins aleshores) i a base de seguir el seu propi impuls interior.

Des d’eixe moment no ha deixat d’escriure i traduïr (altra de les seues passions), sempre a la seua manera. I com ella diu “escric perqué estimo la vida i, així, la faig meva moltes vegades”.

Cal afegir, que aquest any es celebra l’any Montserrat Abelló, pel centenari del naixement de la poeta i traductora, una commemoració oficial. Per fer el seguiment, podeu entrar a aquesta pàgina: http://www.lletrescatalanes.cat/ca/homenatges-i-commemoracions-c/item/2093-inici-de-l-any-montserrat-abello

Bibliografia:

https://lletra.uoc.edu/ca/autora/montserrat-abello/detall


    

Per a Jane Austen:

Per a Jane Austen:

Estimada creadora: no sé si et recordes de mi, jo crec que sóc un personatge prou interessant i adorable per a tindre més rellevància en la teua història de “Orgull i prejudici”. És a dir…  El meu nom significa gatet!! Kitty...gatet, tu ja m’entens.

Sóc una cosa adorable i la meua tos va ser el millor de la història i per no mencionar que la majoria de les joves es poden sentir identificades amb mi ja que tinc el paper de la més “cotilla” de la família, com la majoria de joves.

Em vaig a fer una petita pausa (i un got de llet) abans de continuar amb aquesta carta i com  que me n’he adonat que  ja has acabat la història amb les meues germanes , i tinc tant que donar al món, podries fer algun nou llibre amb mi i el meu pare o alguna de les meues germanes!

Et deixe unes idees que m’agraden per aquí:

1. “Kitty l’alcavota”

En un futur on la filla o el fill de la meua germana Lizzy té mals d’amor va a buscar ajuda a la seua (genial) tieta Kitty, aquesta amb els seus encanteris i pocions l’ajuda a aconseguir el seu amor.

    2.  “Les aventures dels Bennet”

Simplement una història on les meves germanes i jo trobem un mapa del tresor partint així cap a l’aventura (i Darcy junt a Bingley acaben malparats….així recupere a Lizzy i Jane)

Per ara aquestes són les meues idees per a una nova novel·la, espere que les tingues en compte.

Fins a la pròxima,  Creadora!

Amb amor,

Kitty.

Els Dos Amants (Maria de França)

Eterna

Ets com una matinada de diumenge vora el mar,

una cançó d’Extremo un dia gris,

una eixida per respirar.

Brilles tant

que els dies que no em trobe

truque a la porta

i ho omplis tot.

I si un dia et canses

d’anar a la guerra,

d’arrancar-te la pell per ser escoltada.

De no guanyar mai;

només dormim juntes,

encén el cigarro…

canviarem el món.

Per ser aire, revolta, tendresa,

cor, alegria, amor, lliure, teua,

companya, amiga, guerrera, estimada,

eterna.

Virginia Woolf

Virginia Woolf (Londres, 25 de gener de 1882 - Lewes, 28 de març de 1941) fou una escriptora i editora anglesa. És considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX.
 Va introduir-se en el món de la literatura gràcies al seu pare sir Leslie Stephen.Va fer els seus inicis en el periodisme literari, concretament en el suplement literari del The Times, mai no va anar a escola, com sí que ho van fer els seus germans barons, els estudis els va fer a casa seva. Les novel·les L'habitació de Jacob (1922), Mrs Dalloway (1925) -on queda palesa la influència de la psicologia de Sigmund Freud, tot expressant els sentiments dels personatges mitjançant imatges, metàfores i símbols-, i Al far (1927) van destacar per la seva gran originalitat, a banda del seu geni.
La ploma es va convertir en la seua única via de fuga, fins al punt d'arribar a personificar-se en les seues ficcions, un fil a què s'aferrava per a conservar la seua identitat, a més de la seua obra literària, el conflicte de la mentalitat femenina en lluita amb la masculina va marcar també el seu dia a dia fins al punt d'ocasionar-li atacs nerviosos i el seu suïcidi.

TEXT DE "LA CASA ENCANTADA" 
"Però ho havien trobat en la sala d'estar. Encara que no se'ls podia veure. Els vidres de la finestra reflectien pomes, reflectien roses; tots els fulls eren verds en el vidre. Si ells es movien en la sala d'estar, les pomes es limitaven a mostrar la seua cara groga. No obstant això, en l'instant següent, quan la porta s'obria, escampat en el sòl, penjant de les parets, pendent del techo... ¿qué? Jo tenia les mans buides. L'ombra d'un tord va creuar l'estora; dels més profunds pous de silenci la tudó va extraure la seua bambolla de so. «A excepte, fora de perill, a salvo...», bategava suaument el pols de la casa. «El tresor està soterrat; el cuarto...», el pols es va detindre bruscament. Bueno, era açò el tresor soterrat?"
                                                                               
VIRGINIA WOOLF

Si voleu seguir llegint: http://ciudadseva.com/texto/la-casa-encantada-woolf/