Literatures d’Àfrica

Els primers textos literaris indígenes del nord d’Àfrica van sorgir en l’antic Egipte. Aquella literatura s’ha conservat gràcies als jeroglífics, un sistema d’escriptura introduït pels antics egipcis. Al llarg del temps, els nordafricans van introduir en la seua literatura l’idioma fenici, el grec i el llatí.

Els temes de l’antiga literatura africana solien referir-se a les relacions entre els animals i les persones. Hi ha una història popular entre molts dels pobles nordafricans que explica que un animal xicotet aconsegueix enfrontar-se a criatures més grans. Altres temes destacats són: l’equivocació dels reis en prendre decisions; Èpica de Sundiata, epopeia que es transmet oralment de generació en generació entre la població de l’Àfrica occidental; Gustavus Vassa, l’Africà, sobre el comerç d’esclaus durant l’època colonial. En aquesta etapa històrica també s’hi van escriure obres de teatre com The Girl Who Killed to Save, la primera obra africana publicada en anglès. Altres històries populars africanes que es van editar són Èpica de Dinga, sobre l’antic imperi de Ghana, o El llibre dels reis d'Etiòpia.

Després del colonialisme i amb l'augment de l'alfabetització la literatura africana s’ha desenvolupat de manera significativa, tant en el nombre d’obres com en la qualitat i el reconeixement internacional.

Berimbau

Diu la llegenda que una jove va sortir a passejar i en travessar el curs d'un riu, es va ajupir per a agafar aigua amb les mans. Mentre se la bevia, un home li va pegar un gran colp en el clatell i la va matar. En morir, el seu cos es va convertir en la fusta del berimbau, els seus braços i cames en la corda, el seu cap en la caixa de ressonància i el seu esperit en la música sentimental que es canta amb aquest instrument.

Mar Miralles Lozano

La literatura grega

En l'enllaç podeu trobar totes les etapes de la literatura grega en la pàgina huit i nou. Ara assoles vaig a especificar les dues primeres etapes de la literatura grega.

https://docs.google.com/document/d/1rMU1_Ir7iDHs77oX5AKQ1-6AH1ZNx_W5i9Gc1QBIT-k/edit#heading=h.x7lvxj5ahyel

La primera etapa de la literatura grega és la época arcaica que data dedel segle huit fins al segle sis abans de crist, les obres wue es pot destacar de aquest período son aquestes:

• La Ilíada és un poema de gènere èpic grec atribuït a Homer (segle VIII aC) en l'època Arcaica compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes. L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la Guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la ciutat de Troia (Ílion) per part de les tropes aquees (és a dir: gregues) comandades per Agamèmnon a la recerca d'Hèlena, la dona del seu germà Menelau raptada per Paris, fill de Príam, el rei de Troia. En aquesta obra Homer usa part dels mites de l'època arcaicai forja epítets i fórmules que esdevindran clàssics més endavant.
  

• L'Odisea   és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada. L’Odissea es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental. La seva influència és evident en molts temes de mitologia, en obres modernes (com James Joyce) i en llibres d'altres cultures. La paraula «odissea» ha passat a significar "viatge ple d'aventures" en la llengua comuna. Relata les aventures de l'heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca. En un principi, era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües.

Tant la Ilíada com l'Odissea foren considerades pels grecs de l'època clàssica que fou la segona etapa de la literatura grega que data desde el segle sis al quatre abans de crist, i per generacions posteriors, com les composicions més importants en la literatura de l'Antiga Grècia, essent emprades com a fonaments de la pedagogia grega. Ambdues obres formen part d'una sèrie més àmplia de poemes èpics, de diferents autors i extensions, denominat Cicle èpic; no obstant, de la resta de poemes tan sols s'han conservat diversos fragments. 

La segona estapa és l'època classica que d'aquesta época podem destacar La oda a Afrodita .

• Escrit per Safo és possiblement una de les més belles i delicades líriques pervenidas, Safo expressa la pena i l'ansietat per un amor no sempre correspost i el turment que aquest li dóna. Aquesta lírica assumeix la forma d'una oració en què Safo intenta involucrar la deessa a favor seu i aquesta promptament intervé de manera directa en aquesta poesia la força emotiva es conjuga amb l'elegància i la suavitat de les expressions. En la mitologia grega, la deessa de la bellesa i l'amor. El seu equivalent romà és Venus. Encara que es denomina sovint en la cultura moderna com "la deessa d'amor", és important assenyalar que en el passat no es referien a l'amor en el sentit romàntic sinò eròtic. Encara que la mitologia va estar casada amb Hefeso, va tenir altres amants, sent Ares el seu favorit. Amb els seus germans, va ocupar un lloc en el Panteó entre els dotze déus olímpics. Del seu nom són significats derivats, com la paraula afrodisíac i del seu nom a la romana (Venere) vénen venerar i venèries (referit a la sexual).
  

LITERATURA CAROLÍNGIA FINS AL SEGLE XI

A finals del segle VIII i principis del segle IX, a l’imperi carolingi va produir-se un renaixement cultural que va suposar un augment dels estudis artístics, litúrgics, jurídics i literaris, i una reforma educativa per desenvolupar l’ús del llatí medieval i de la minúscula carolíngia, la qual cosa va afavorir un llenguatge comú i un estil d’escriptura que van permetre una millora de la comunicació entre la minoria culta europea.






Es

denomina humanisme carolingi a la tasca de recuperació de la cultura clàssica llatina que

va esdevenir als monestirs carolingis i a l’Escola Palatina d’Aquisgran, sota la direcció

d’Alcuino de York (735-804), una de les figures culturals més importants d’aquesta època,

que va escriure nombroses obres pedagògiques, teològiques, poètiques, hagiogràfiques i

litúrgiques, a més de revisar els textos sagrats i el seu Epistolari, del qual vos deixe a

continuació un fragment que exalta les virtuts de Carlemany de manera hagiogràfica:

“Pues hasta ahora tres personas han estado en la cima de la jerarquía en el mundo: el representante
de la sublimidad apostólica, vicario del bienaventurado Pedro, príncipe de los apóstoles, cuya sede
ocupa. Viene después el titular de la dignidad imperial que ejerce el poder secular de la segunda
Roma. De qué modo impío el jefe de este Imperio ha sido depuesto, no por extranjeros sino por los
suyos y sus conciudadanos, se sabe en todas partes. Viene en tercer lugar la dignidad real que
nuestro Señor Jesucristo os ha reservado para que gobernéis por ella al pueblo cristiano. Ella supera
las otras dos dignidades, las eclipsa en sabiduría y las sobrepasa. Ahora, sobre ti sólo se apoya la
salvación de las iglesias de Cristo, de ti esperan su salvación, de ti, vengador de crímenes, guía de
los que yerran, consolador de los afligidos, sostén de los buenos.” - Epistolari, XCV

(He buscat literatura carolíngia de dones però no apareix res.)

L'efecte 2000

L'efecte 2000 fou un temor de la gent a què la transició tinguera letals conseqüències i que es manifestassinmés enllà del món de la informàtica a finals del segle XX.
La gent temia que arribat a el nou mil·lenni els equips informàtics el marcaria com l'any 00, sense tenir en compte el canvi de segle. Això significa que el món informàtic visquera en el 1900.

Com visqué la meua mare l'efecte 2000

A la meua mare li donava exactament igual, ja que no tenia cap ordinador ni dispositiu informàtic i ella sabia perfectament que no s'acabaria el món.

ESTIMAT DIARI...

Hui es dia 31 del 1999. La mare està cuinant el menjar de tots els anys, titot. El meu germà no para de contar historietes sobre el que passarà demà, el fi del món i moltes ximpleries més. La radio no para de sonar i pareix que la gent no té un altre tema del que parlar que no siga el de l'efecte 2000.
Espere que aquest dia passe ràpidament perquè no ho soporte més, així que fins demà, segurament.

Orlando

Imatge

A classe de Literatura Universal estem treballant Quim/Quima, un dels llibres que va escriure Maria Aurèlia Capmany inspirant-se amb Orlando, personatge que va inventar Virginia Woolf.
Orlando, és una obra biogràfica basada en la vida de la novia de Woolf. 
Per ara coneixem que en la novela es tracten temes que en aquella época eren tabús: l'homosexualitat i el paper de la dona dins d'una societat.
L'obra aporta una visió crítica del paper assignat a la dona, no només dins de les societats masclistes, sino també dins del món literari, un sector reservat només per als homes.

En un dels programes realitzats en la radiotelevisió valenciana hi ha un programa anomenat Habitació pròpia. En un dels seus "episodis" es va parlar sobre Orlando i Virginia Woolf: 
Programa de a punt media

A més, en 1993 es va rodar la pel·licula on actors com ara Tilda swilton, Billy Zane i Lothaire eren els personatges:

Por al canvi

L'efecte 2000, també conegut com Y2K, és un error de software que a finals del segle XX es temia que tindria consequències letals i trascendira més enllà del món de la informàtica.
El problema consistia en que, una vegada arribat el nou mil·leni, les maquines marcarien l'any 00, sense tindre en compte el canvi de segle. El món informàtic retornaria a 1900, amb totes les conseqüències.






31/12/2000

Sóc al llit, tapada amb la manta de llana que em va fer l'àvia pel nadal. 
Aquest matí, només alçar-me, en la ràdio han dit que segurament demà tots els ordinadors i aparells electrònics podrien deixar de funcionar.
En el seu temps, els programadors a causa de les limitacions dels equips amb poca memòria i capacitat, prferirien indicar els anys amb només els dos últims digits, en compte dels quatre.
I si demà s'apaguen tots els ordinadors del món? Com treballarem sense pantalles? Tinc por. Mon pare pensa que tot és un muntatge per provocar el temor de la gent i no li dóna molta importància però ma mare té els seus dubtes.
Espere que si ocorre alguna catàstrofe informàtica no afecte a la supervivència humana. Alomillor demà no puc escriure el meu diari en l'ordinador i he de fer-ho en un quadern de paper.
Fins demà, ho això espere.

Mar Miralles Lozano

Pàgina de diari - Efecte 2000

31 de desembre de 1999

Benvolgut diari:

Avui, últim dia del mil·lenni, els telediaris i shows no han fet més que parlar de l’ “efecte 2000”
des de primera hora del matí (bé, en realitat porten fent-lo al voltant de cinc mesos) i la gent està
acollonida. Fa un temps, només ho estaven els supersticiosos, però com va dir el ministre de
propaganda nazi Goebbels parlant dels seus mètodes: “Una mentida contada mil vegades es
transforma en veritat.” I qualsevol xorrada és bona per atemorir a la població. Sembla ridícul, però
molta gent creu ara que demà s’acabarà el món o que succeirà alguna tragèdia impressionant.

En fi, demà serà altre dia.