John Milton

John Milton va nàixer en , Bread Street, City de Londres, Regne Unit el 9 de desembre de 1608 i va morir el 8 de novembre de 1674, Bunhill Row, Londres, Regne Unit.

És, sens dubte, un dels grans de la història britànica i del món, el seu llenguatge poètic és comparable al de Shakespeare i el seu saber polític ho va convertir en una de les principals fonts de coneixement utilitzades per a la redacció de la Constitució estatunidenca.

El seu pare, un notari apassionat per la música, li va animar a estudiar les llengües clàssiques, l'hebreu i l'italià. Després d'una estada a Cambridge, va abandonar la carrera eclesiàstica i es va retirar a casa dels seus pares. *Milton parlava anglés, italià, francés i fins i tot holandés, era un home de gran cultura.

Davant la notíocia de la possible Guerra Civil, va tornar d'un intens viatge a Europa que estava realitzant, i va començar a involucrar-se en la política, amb els seus ideals republicans.

Es va casar i el matrimoni no va resultar bé al principi, la seua esposa el va abandonar i va ser quan va realitzar els seus assajos més importants, sobre el divorci i també sobre l'educació; després es van reconciliar i van tindre tres fills. En tindre el quart, la seua esposa mor en el part, i poc després el menor dels seus tres fills també mor. En aquells dies *Milton era Ministre de Llengües Estrangeres.

Es va tornar a casar per segona tendint així una altra filla, però ambdues *fallecierin quan la xiqueta tènia mes o menys dos anys. L'havia quedat ja cec a causa d'un Glaucoma, però malgrat això va continuar treballant

Es va casar de nou per tercera vegada i en 1674 es va acomiadar del món deixant després de si un gran llegat literari.



Unes de les obres més importants que va escriure són:

1-Samson Agonistes


2- Arcades


3-Comus
 
4-El paradís perdut


 

Un somni en uns nit d'estiu, William Shakespeare

L'obra té lloc en un bosc màgic, al qual fuig Hermia per no voler casar-se amb el promès que li ha triat el seu pare. En aquest bosc està a punt de celebrar-se el matrimoni reial de les fades, on Puck el follet vol actuar donant un filtre d'amor a una de les parelles. Equivocadament, el vessa sobre l'amant d'Hermia, produint l'efecte contrari. Els habitants del bosc han de fingir que tot ha estat un somni per tal que les parelles tornin al seu estat original, tema que Puck repeteix al final cap als espectadors.

Hamlet

Hamlet, va ser una obra escrita i representada al voltant de l'any 1600-1601.
Tracta d'una obra tràgica i molt vengativa, on el protagonista a soles experimenta situacions desastroses i patiments.

Ací deixe un parell d'enllaços per saber més sobre aquesta magnífica obra:
https://www.biografiasyvidas.com/monografia/shakespeare/hamlet.htm
https://www.gradesaver.com/hamlet-sp/guia-de-estudio/summary 


Fragment

HAMLET
Ser o no ser, aquest és el dilema:
¿és més noble sofrir calladament
les fletxes i els embats d’una Fortuna indigna,
o alçar-se en armes contra un mar d’adversitats
i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més...
I si dormint s’esborren tots els mals del cor
i els mil estigmes naturals heretats per la carn,
¿quin desenllaç pot ser més desitjat?
Morir, dormir... dormir... i potser somiar...
Sí, aquest és l’obstacle: no saber
quins somnis acompanyaran el son etern,
un cop alliberats d’aquesta pell mortal,
És el que ens frena i fa que concedim
tan llarga vida a les calamitats.

Romeu i Julieta

En Verona es presencia un conflicte històric entre dues famílies tradicionals. Romeu i Julieta, tots dos fills únics es van enamorar boigament, i era un amor no correspós:

 Podeu vore un resum en draw my life en aquest enllaç:

ROMEU I JULIETA





Fragment de l’escena segona de l’acte segon de Romeu i Julieta

ROMEU 
Parla:
torna a parlar, àngel meu, que aquesta nit
llueixes amb tal glòria allà a l’altura
com ho fa un missatger alat del cel
als ulls meravellats d’aquells mortals
que el contemplen, tirant el cap enrere,
quan ell cavalca els núvols cançoners  
per solcar l’amplitud del si de l’aire.

JULIETA

Oh, Romeu! Oh, Romeu! Per què ets Romeu?
Renega els pares i refusa el nom;
o, si no ho vols, jura ser el meu amor
i jo ja no seré una Capulet.

ROMEU
[A part] L’escolto més estona, o li responc?

JULIETA
De tu, només el nom m’és enemic;
tu ets tu: no ho ets pas, un Montagut.
Què és un Montagut? No és mà, ni peu,
ni braç, ni cara, ni cap altre membre
d’un cos humà. Oh, sigues un altre nom!
Què val un nom? Girant el de la rosa,
faria la mateixa dolça flaire.
També Romeu, si no es digués Romeu,
servaria els encisos que ja té
sense aquest títol. Treu-te el nom, Romeu,
i a canvi del que no és cap part de tu,
pren-me sencera a mi.

ROMEU 
I jo et prenc pel mot:
digue’m només “Amor”, en nou bateig,
i ja no tornaré a ser mai Romeu.

JULIETA
Quí ets tu, que a l’empara de la nit
m’escoltes els secrets?

ROMEU
Si és amb un nom,
no sé com explicar-te qui sóc jo:
el meu nom, bella santa, m’és odiós,
perquè és un enemic de tu mateixa;
si només fos escrit, l’estriparia.

JULIETA
Encara no he begut ni cent paraules
d’aquests llavis, i ja en conec el so:
no ets, tu, Romeu, i doncs un Montagut?
ROMEU
Cap dels dos, si cap d’ells et desagrada.

IMATGE

El mercader de Venècia, Shakespeare

EL MERCADER DE VENÈCIA

Bassanio, un jove venecià, tracta de guanyar la mà de Porcia, una bella i rica hereva de Belmont. Es dirigeix ​​al seu millor amic, Antonio, el mercader de Venècia, i li demana un préstec de 3.000 ducats. Atès que la riquesa d'Antonio està invertida en la seva flota, actualment en alta mar, es veu obligat a demanar prestat els diners de Shylock, un prestador jueu a qui menysprea. Shylock li deixa els diners, però li fa signar un contracte que estipula que si Antonio no paga el préstec a temps, haurà de saldar el deute amb una lliura de la seva carn.

Mentrestant, a Belmonte, seguint la voluntat del seu pare, Porcia posa a prova a una sèrie de pretendents que tracten de guanyar la seva mà per l'elecció de la part dreta del pit de cada tres que se'ls presenta. Després que el príncep del Marroc i el príncep d'Aragó no pasen la prova, arriba Bassanio i tria el costat dret del pit i guanya la mà de Portia.

Durant aquest temps, a Venècia, Jessica, filla de Shylock, es fuga amb el seu amant, Lorenzo el cristià, portant amb ella tots els diners del seu pare. Quan Shylock s'assabenta que els vaixells i de la riquesa d'Antonio s'han enfonsat al mar, anuncia que va a demanar a Antonio per la lliura de carn que li devia.

La remor de la demanda arriba a Bassanio i ràpidament es dirigeix ​​a Venècia, per estar amb el seu amic durant el judici. Portia i la seva criada arriben a la cort veneciana disfressades d'home. Portia, fent-se passar per un advocat acadèmic, declara en el cas d'Antonio, es troba una llacuna en el contracte i allibera Antoni de les urpes de Shylock. Shylock és condemnat a lliurar tota la seva fortuna a Lorenzo i convertir-se a cristià. L'obra acaba a Belmonte amb la unió de tots els joves amants.

Julio César de Shakespeare

Otelo, Shakespeare

Otelo és un general de Venècia que, després de guanyar diferents batalles és nomenat governador de Xipre i es casa amb la filla d'un home ric anomenada Desdèmona. Yago, que és un subordinat d'Otelo vol destruir-lo, per això, busca com aliat a Rodrigo que està enamorat de Desdèmona.

L'estratègia de Yago és fer que Otelo es pose molt gelós. Així que el primer que fa és provocar  sospites sobre una relació entre Casio, home important al govern de Xipre, i la pròpia Desdèmona. Yago convenç a Rodrigo perquè mate a Casio ja que així Desdèmona s'enamoraria de ell.

Rodrigo no aconsegueix matar a Casio que es defensa i ix victoriós de l'atac amb espasa. Otelo li demana a la seua dona que es penedisca dels seus pecats i rese les seues oracions. A continuació la mata ofegant-la amb un coixí.

FRAGMENT ( Rodrigo parlant amb Yago sobre el seu enamorament:

RODRIGO: Yago.

YAGO: Què dius, noble cavaller?

RODRIGO: I què imagines tu que faré?

YAGO: Ficar-te al llit i reposar.

RODRIGO: Vaig a tirar-me de cap a l'aigua

YAGO: Si fas tal bogeria, no serem amics. Vaja un ximple!

RODRIGO: La bogeria és la vida quan la vida és dolor, i la millor medicina d'un ànim malalt és la mort.

YAGO: Quin desvari! Conec bé el món, i encara no sé d'un home que s'estime de bo a si mateix. Abans que ofegar-me per una dona, em convertiria en mico.a

RODRIGO: I què he de fer? M'avergonyisc d'estar enamorat, però com remeiar-ho?

YAGO: Per què no has de remeiar-ho? La voluntat és l'hortolà de la vida, i pot criar en ella ortigues i cards, o hisops i timó: una sola herba o moltes: enriquir la terra o empobrir-la: tindre-la de guaret o abonar-la. Per a això és la prudència, el cervell i el lliure albir. Si en la balança de la humana naturalesa, el platet de la raó no contrapesara al dels sentits, ens portaria a cometre mil aberracions. Però per aquesta raótenim la llum de la ment que doma aqueixa sensualitat, de la qual em sembla que no és més que una branca el que anomeneu amor."