T'escric perquè sent que el meu cor es gela. Es gela com les muntanyes que veig des de la meua finestra, ací a dalt del castell. Guillem no hi és, ací, ha marxat aquest matí a combatre. Tinc por que no torne, però res comparat amb la por de no tornar a veure't . Oh, estimat Raimbaut d'Orange, amor de la meua vida, ho donaria tot per tindre't ací al meu costat. Em sento tan buida que no vull ni escriure, ni cantar...ni viure. No trobe sentit a aquesta espiral de dies grisos, de fred, de soledat, de mort. Peró per desgràcia no hi ets, i no has fet res per estar-hi, i no em queda altra que arreplegar els trossos que queden de mi i juntar-los. I fer-los crèixer. M'estime molt i no necessite que tu ho faces. Adéu.
 |
| Autora |
Delfina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada