Heloïsa d'Argenteuil
1 de desembre de 1092- 16 de maig de 1164
BIOGRAFIA:
La vida d’ Heloïsa representa la figura de la passió amorosa que sobrepassa l’amor cortès.
Nascuda a una família noble a Paris.
Va ser escriptora, filòsofa i religiosa. Va destacar pel seu desig d’aprenentatge que es considerava excepcional en una dona. Prompte es va expandir la fama de la seua saviesa.
Per la seua capacitat de raonament filosofica fou posada sota la instrucció de Pere Abelard, el mestre més famós de la universitat parisina d’aquell moment. Tots dos iniciaren una relació clandestina.
Quan Fubert, el seu oncle, se'n va assabentar, va donar fi a qualsevol contacte entre els dos amants, però ella estava embarassada. I per a qué no s’expandira la noticia del seu amor, Abelard va raptar-la i la va exiliar a Gran Bretanya.
Quan Fulbert es va enterar, contractà uns sicaris que van tallar els genitals a Abelard.
Després d'aquest fet, Abelard es féu monjo i Heloïsa, obligada, es feu monja.
Heloïsa i les seves monges fundessin un nou monestir, on ella fou l'abadessa.
S'inicià aleshores una fèrtil correspondència amb Abelard, en què reivindicava la força del seu amor i es lamentava de les desgràcies que a ell li sobrevenien per culpa d'aquesta relació.
Durant aquest període, Heloïsa feia referència la filosofia medieval amb les seves cartes a Abelard i les seves reflexions sobre la vida de les monges i les qüestions divines, avançant-se en molts aspectes a pensadors moderns, especialment en la conciliació de la teologia i la vida pràctica o el paper de la dona.
Malgrat els intents per reunir-se de nou amb el seu estimat, la relació continuà només mitjançant les cartes i amb breus visites, ja que ella rebutjava el lligam pecaminós.
OBRES:
Les tres famoses cartes que Eloísa va escriure a Abelardo daten de la dècada de 1130. Les dues primeres són obres de la literatura epistolar.
Eloísa mostrava en elles el seu ressentiment cap als esdeveniments que havien truncat tràgicament la seva experiència amorosa, que recordava com l'únic espai de llibertat al que havia tingut accés. La seva íntima rebel·lió es va expressar així mateix en l'obstinació amb la qual va declarar en la seva correspondència que el seu lliurament a la vida religiosa no havia estat una elecció sinó una imposició del propi Abelardo.
També conservem els seus Problemata, una sèrie de preguntes sobre l'Escriptura que va dirigir a Abelardo encapçalada per una carta d'introducció.
WEBGRAFIA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada