Nicanor Parra.

Nicanor Parra, que va anar-se'n fa uns dies, va tindre sempre clars certs valors.
Va ser un gran seguidor de l'essència i l'origen popular de la Revolució Cubana, com expressa en els següents versos del poema 'Artefactos':
"L'État C'est Moi / La revolución / CUBANA / Soy yo".

Però sempre va mantindre's en un punt d'ambigüitat, parlant en un to provocador a l'esquerra llatinoamericana però també posicionant-se, com després veurem, contra els governs històrics de Xile i l'imperialisme nord-americà.

Dins d'aquest to provocador cap a l'esquerra llatinoamericana destaquem quan a l'any 1970 va allunyar-se de la Revolució Cubana i l'esquerra per les crítiques que va rebre arrel del té que prengueren Nicanor Parra i Pat Nixon, la dona de Richard Nixon, en aquell temps President dels EEUU, a la Casa Blanca.
Encara així, com es diu i també pel que ara veurem, sempre va ser considerat el "favorit de l'esquerra llatinoamericana", com diría Manuel Rojas.

Com he mencionat abans, Nicanor també va ser hostil i provocador amb els governs de Xile penjant en una exposició a la Casa de la Moneda als presidents històrics de Xile penjats i morts. Al voltant de la polèmica, ell va dir, afegint legitimitat popular i nacional a la idea crítica que ell exposava,"me siento más conciliador que provocador".




























http://www.latercera.com/noticia/nicanor-parra-poeta-sacaba-quicio-la-izquierda-la-derecha/

Maria Josep Escrivà

Maria Josep Escrivà

Poeta valenciana nascuda al Grau de Gandia. Maria Josep és una figura molt activa en el món literari. Darrerament ha publicat un llibre amb un recull de poemes on ha volgut poetitzar l'amor i la mar, a més, dedica un apartat complet, com ella mateixa defineix, a explorar les possibilitats eròtiques del llenguatge.

Trobem uns versos carregats d'intimitat i que cerquen acostar-se al cos, a la nuesa.

El rostre d'un poema

Als llavis que et pintaves s'encarnava

l'atzar universal, desitjos invisibles, 

el rostre d'un poema:

esfera closa

on tot el que no era

s'imaginava. 

Cristina Peri Rossi

Cristina Peri Rossi.

Exiliada, uruguaia per obligació,
amb ganes d'estimar un país que no l'acceptava,
una dictadura que no la representava.
Compra d'uns billets on declarava l'anada, l'eixida, l'escapament, era hora de volar i fer fugina.
Sense saber on romandria: intenta no caure en mans d'altre home que es crega rei, tracta de fugir de tot allò que cape els teus pensaments, respira. Comença, escriu, dibuixa a les lletres el teu sofriment, la teua passió, el teu motiu de lluita, des de la distància forta, des de la distància crida. 3, 6, 9, 9000 voltes rebel.

XIV

Ninguna palabra nunca
ningún discurso
-ni Freud, ni Martí-
sirvió para detener la mano
la máquina
del torturador.
Pero cuando una palabra escrita
en el margen en la página en la pared
sirve para aliviar el dolor de un torturado,
la literatura tiene sentido.

C.P.R.

Montserrat Abelló

                

Tarragona, 1918- Barcelona, 2014. Poeta i traductora.

Va ser una dona que visqué en unes èpoques crucials de la història: la proclamació de la República, l’aixecament militar, la Guerra Civil i l’exili, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Ja de jove llegia autors com Shakespeare, Keats, Shelley o Rossetti, i li apassionaven les paraules.

Al llarg de l’adolescència no pensà en escriure, degut al cúmul d’esdeveniments que estava vivint, i no ho va ser fins que s’estabilitzà la seua vida i entrà en contacte amb escriptors exiliats com Joan Oliver, Gonzàlez Vera o Pablo Neruda, i amb Rafaela de Buen, també escriptora, començaren a assistir a un taller literari i a escriure  contes en castellà.

Poc després va nàixer el seu tercer fill, al qual diagnosticaren Sindrome de Down. Aquesta notícia donada en aquell temps en que no hi havia estudis ni facilitats com les d’ara produí un impacte en Montserrat, i provocà en ella la necessitat d’expressar tot allò que des de feia temps duia a dins. La seua tornada a la poesia significà un canvi en la seva manera d‘escriure, que passà a no seguir cànons establerts, (com havia fent fins aleshores) i a base de seguir el seu propi impuls interior.

Des d’eixe moment no ha deixat d’escriure i traduïr (altra de les seues passions), sempre a la seua manera. I com ella diu “escric perqué estimo la vida i, així, la faig meva moltes vegades”.

Cal afegir, que aquest any es celebra l’any Montserrat Abelló, pel centenari del naixement de la poeta i traductora, una commemoració oficial. Per fer el seguiment, podeu entrar a aquesta pàgina: http://www.lletrescatalanes.cat/ca/homenatges-i-commemoracions-c/item/2093-inici-de-l-any-montserrat-abello

Bibliografia:

https://lletra.uoc.edu/ca/autora/montserrat-abello/detall


    

Per a Jane Austen:

Per a Jane Austen:

Estimada creadora: no sé si et recordes de mi, jo crec que sóc un personatge prou interessant i adorable per a tindre més rellevància en la teua història de “Orgull i prejudici”. És a dir…  El meu nom significa gatet!! Kitty...gatet, tu ja m’entens.

Sóc una cosa adorable i la meua tos va ser el millor de la història i per no mencionar que la majoria de les joves es poden sentir identificades amb mi ja que tinc el paper de la més “cotilla” de la família, com la majoria de joves.

Em vaig a fer una petita pausa (i un got de llet) abans de continuar amb aquesta carta i com  que me n’he adonat que  ja has acabat la història amb les meues germanes , i tinc tant que donar al món, podries fer algun nou llibre amb mi i el meu pare o alguna de les meues germanes!

Et deixe unes idees que m’agraden per aquí:

1. “Kitty l’alcavota”

En un futur on la filla o el fill de la meua germana Lizzy té mals d’amor va a buscar ajuda a la seua (genial) tieta Kitty, aquesta amb els seus encanteris i pocions l’ajuda a aconseguir el seu amor.

    2.  “Les aventures dels Bennet”

Simplement una història on les meves germanes i jo trobem un mapa del tresor partint així cap a l’aventura (i Darcy junt a Bingley acaben malparats….així recupere a Lizzy i Jane)

Per ara aquestes són les meues idees per a una nova novel·la, espere que les tingues en compte.

Fins a la pròxima,  Creadora!

Amb amor,

Kitty.

Els Dos Amants (Maria de França)

Eterna

Ets com una matinada de diumenge vora el mar,

una cançó d’Extremo un dia gris,

una eixida per respirar.

Brilles tant

que els dies que no em trobe

truque a la porta

i ho omplis tot.

I si un dia et canses

d’anar a la guerra,

d’arrancar-te la pell per ser escoltada.

De no guanyar mai;

només dormim juntes,

encén el cigarro…

canviarem el món.

Per ser aire, revolta, tendresa,

cor, alegria, amor, lliure, teua,

companya, amiga, guerrera, estimada,

eterna.

Virginia Woolf

Virginia Woolf (Londres, 25 de gener de 1882 - Lewes, 28 de març de 1941) fou una escriptora i editora anglesa. És considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX.
 Va introduir-se en el món de la literatura gràcies al seu pare sir Leslie Stephen.Va fer els seus inicis en el periodisme literari, concretament en el suplement literari del The Times, mai no va anar a escola, com sí que ho van fer els seus germans barons, els estudis els va fer a casa seva. Les novel·les L'habitació de Jacob (1922), Mrs Dalloway (1925) -on queda palesa la influència de la psicologia de Sigmund Freud, tot expressant els sentiments dels personatges mitjançant imatges, metàfores i símbols-, i Al far (1927) van destacar per la seva gran originalitat, a banda del seu geni.
La ploma es va convertir en la seua única via de fuga, fins al punt d'arribar a personificar-se en les seues ficcions, un fil a què s'aferrava per a conservar la seua identitat, a més de la seua obra literària, el conflicte de la mentalitat femenina en lluita amb la masculina va marcar també el seu dia a dia fins al punt d'ocasionar-li atacs nerviosos i el seu suïcidi.

TEXT DE "LA CASA ENCANTADA" 
"Però ho havien trobat en la sala d'estar. Encara que no se'ls podia veure. Els vidres de la finestra reflectien pomes, reflectien roses; tots els fulls eren verds en el vidre. Si ells es movien en la sala d'estar, les pomes es limitaven a mostrar la seua cara groga. No obstant això, en l'instant següent, quan la porta s'obria, escampat en el sòl, penjant de les parets, pendent del techo... ¿qué? Jo tenia les mans buides. L'ombra d'un tord va creuar l'estora; dels més profunds pous de silenci la tudó va extraure la seua bambolla de so. «A excepte, fora de perill, a salvo...», bategava suaument el pols de la casa. «El tresor està soterrat; el cuarto...», el pols es va detindre bruscament. Bueno, era açò el tresor soterrat?"
                                                                               
VIRGINIA WOOLF

Si voleu seguir llegint: http://ciudadseva.com/texto/la-casa-encantada-woolf/

Manel Marí, en la memòria

Manel Marí va nàixer a Eivissa, 17 d'agost de 1975, i va morir a València, 31 de gener de 2018.
Marí ha rebut diversos premis i reconeixements, com ara el premi Mallorca de poesia, l’any 2005, per l’obra No pas jo, que el va donar a conèixer arreu del domini lingüístic. Dos anys més tard, va rebre el premi Ciutat de Palma Joan Alcover amb el poemari El tàlem.
 L’últim reconeixement en forma de guardó li va arribar el 2016 amb el premi València Alfons el Magnànim de poesia, amb l’obra Tavernàries. 

Venia sovint pel barri de Benimaclet, a participar de totes les festes poètiques que podia. Ara el recordarem pels seus versos.

JO SÓC LA VEU

Jo sóc la veu que han fet la veu d’uns altres
desteixint balbucejos, remors i altres consignes,
i si em tremola el llavi com li tremola a uns altres
és per haver admès l’eco d’un esperit-diable
que ha corsecat el coll amb tanta i tanta cendra. 


Sóc la veu i la cendra, i ja m’hi fot
no poder encomanar cap altre encant més alt,
tanmateix puc jurar que encara em vibra amb força
el puny quan s’afaiçona pel nervi i per l’espasme,
vull dir, no he mort del tot, no he diluït encara
la veu entre les veus, la cendra entre les cendres,
i mastego encenalls per escopir l’incendi:
jo soc la veu d’uns altres que frisa per cremar-se
i per cremar els ignífugs fragments de morals fetes.

Podeu llegir ACÍ més poemes de Tavernàries.

Marie de France

Marie de France

Va ser una poeta i autora medieval profeminista a part de la primera escriptora francesa que va viure en la segona mitat del s.XII (1160-1215) a Anglaterra.

Era una dona molt culta i dominava el llatí. No se sap molt més de la seua vida, ni tan sols qui era, sols coneixem el seu nom per una de les seues obres on posà "Marie ai nun, si sui de France..." que en el nostre idioma seria
 "Em dic Marie i sóc de França..." 
però és diu que potser es trata de Maria de Boulogne però no se sap res amb exactitud.

 La seua obra
 Principalment va escriure un recull de dotze lais que suposadament una estava dirigida al rei Enrique II de Inglaterra (Lai de Guigemar, Lai d'Equitan, Lai de Frêne, Lai du Bisclavret, L'Home llop, Lai de Lanval, Lai dels dos amants, Lai de Yonec, Lai Laostic, Lai Mliun, Lai du Chaitivel, Lai du Chèvrefeuille, Lai d'Eliduc)

També va escriure L'Espurgatoire de saint Patrice

Bibliografia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Marie_de_France 

https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_de_Francia_(poetisa)

http://leyendasmedievales.over-blog.es/article-maria-de-francia-y-los-lais-118698288.html 

Ai, Lady Catherine...

Lady Chaterine

Amb el motiu de llegir el llibre "Orgull i prejudici" hem creat aquesta cançó parodia.