Alter-ar-se - L'estupor, Josep Iborra

  
Rimbaud dèia que "jo sóc un altre". No sé si ell es pensava com un jo alterat o com un jo abandonat, el que sí se es que probablement la caça més llarga de la història es la de l'ésser humà pensant, intelectual, amb el seu jo.

Un dels personatges d'una de les meves pel.lícules favorites (d'aquestes que em guarde com un secret) dèia que admirava als bebés perquè encara tenien un jo natural, pur, no embrutat pels comportaments i tares, per les idees d'aquesta societat.
És una reflexió que em sembla agradable de pensar però no té en compte que som éssers socials i el jo real i conscient és el posterior i potser el de infantesa es només un full en blanc.

Jo, com Josep Iborra, com Arthur Rimbaud, també m'he passat hores i hores pensant qui sóc, si he deixat de ser jo i fa quant o si simplement aquest jo del que tant parlem és només una fantasia, una il.lusió.

El jo és la paraula que nombra dos milions de paraules.