dimarts, 2 d’octubre del 2018

EL LLENGUATGE DE LES ESPINES. LEIGH BARDUGO.

"—Quan les germanes entraren al saló del tro, montant un escàndal i exigint que la seua germana retornés a casa amb elles, el príncep va insistir en que només eren noies geloses que volien ser princeses, que eren noies a les que les agradava embriagar-se i ballar i alliberar les seues virtuts. En realitat, a les germanes les agradaven eixes coses, i era precisament perquè havien vist tant i fet tant que es cuidaven de confiar en cares boniques i títols brillants. Li apuntaren amb el dit i van alçar les seues veus atronadores i exigiren saber per què, si el príncep estimava tant a la seua germana, la anava a deixar fer tasques per provar el seu valor. I quan no va respondre, van estampar els seus entaconats peus a terra i exigiren saber per què, si el príncep realment mereixia a la seua germana, es doblegava tan fàcilment a la voluntat dels seus pares. El príncep no tenia resposta; estava allí de peu, encara bonic, però un poquet menys ara que no tenia res a dir.
»Les germanes es van disculpar per no haver-hi fet la seua part de la feina i van prometre portar a la seua germana a festes per a que no tinguera que conformar-se amb el primer xic que entrara volant per la seua finestra. La germana petita va veure la saviesa al pacte i van retornar juntes a casa, on els seus dies es van plenar de treball molt més fàcil per ser compartit, i les seues nits es van plenar de rises i cuidats.
—I quina lecció es suposa que tinc que aprendre d'aquesta història? —va preguntar la bèstia, quan la xica va acabar.
—Que n'hi han coses millors que els prínceps."
Il·lustració d'Ayama i el bosc d'espines

Aquest fragment és d'un dels meus llibres de contes preferits, El llenguatge de les espines, de Leigh Bardugo. Aquest és en particular d'un conte anomenat Ayama i el bosc d'espines, un dels millors de l'antologia. M'agrada perquè fa predominar la sororitat i la feminitat per damunt del primer home que et llança un pirop, com es veu en la relació de les germanes. Quan el vaig llegir per primera vegada es va sentir molt bé i molt... refrescant. La resta de contes de l'antologia, que eixirà aquest mes en castellà per l'editorial Hidra, són igual o millors que aquest fragment que vos presente. Vos anime molt a comprar l'edició en castellà quan ixca, l'edició en valencià si ix també o, directament, l'edició anglesa, l'idioma original, que vos furtarà el cor. Leigh Bardugo és l'autora d'aquesta col·lecció de contes, que formen part de l'univers de les seues novel·les, el Grishaverse. Eixe univers inclou la trilogía Sombra i Os, la duologia Sis de Corbs i el seu nou llibre Rei de Cicatrius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...