dimarts, 2 d’octubre del 2018

Vine i et dire


Vine i et dire.


Vine i et dire
com n'es, d'inutil,
voler vencer el temps.
el vent m'embocalla
amb remolins de mort,
mes no vacil·lo pas.
les teves pupil·les, fins ara
immòbils, tremolen
dins els meus ulls overts,
buits de sorpreses, i
petites guspires des
dels teus ulls em diuen
que ja no hi ha res
d'estrany entre tu i jo;
que cap camí ens és vedat.

Montserat Abello ~ biografia

Durant la seua primavera va viure a diverses ubicacions encara aixo va terminar estudiant a Barcelona en la facultat de filosofia i lletres. va ser profesora d'angles a Valencia.
despres de la guerra civil es va tindre que exiliar a França i mes tard a Chile on va viure vint anys. Fins que al 1960 va tornar a barcelona.
va traduir llibres del angles al catala i classincs de la lliteratura catalana al angles.
al  1998 li fos otorgada la creu de sant jordi i al 2006 va ser poetissa honorifica en sexta edicio del festival de sant cugat.

                                                                           Imatges

 















informacio de la wikipedia
i
imatge de google images





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...