Quan no sàpigues que fer

I sí, la màgia existeix des que el vaig conéixer. La química, la física quàntica, la biologia, la llei de l'atracció, les vides passades, les noves i l'amor. L'amor romàntic, apassionat, eixe amor tan boig anomenat ell. Tots eixos misteris haguts i per haver que no coneixem, eixos que fan que dos complets desconeguts es troben i es reconeguen a l'instant. Com si ja es conegueren. Com si ell li haguera estat buscant tot aquest temps i ella esperant-li a ell, el seu príncep, el seu estimat.
Fa cinc anys em va veure però jo ni tan sols sabia que existia. Però ara, no sé com explicar que des d'aquell instant vaig sentir com el fil roig es tensava i es desenredava.
El meu nuvi en aquell moment es va donar conte que alguna cosa havia canviat en mi, així que va decidir deixar-me, i li entenc, jo també l'hauria fet. Eixe petit embolic va durar cinc anys, cinc llargs anys que vaig passar sense el meu amat.
Però la vida té camins inesperats i de cop i volta, un dia, just en el moment adequat ens vàrem creuar i ell es va donar conte que jo era ella, i el meu buit es va omplir.