BIOGRAFIA LECTORA

Abans de saber llegir qui em llegia els contes era el meu pare. De nit jo aprofitava i com era la més petita i ell tenia temps lliure li demanava que em llegís una mica i ell acceptava sempre.
Recorde que jo tenia tots els llibres de princeses amb dibuixos i que la meua mare em contava les seues versions però de por.
Als quatre o cinc anys vaig vindre a Espanya i no sabia llegir, gràcies a déu vaig trobar una mestra amb molta paciència, Trinela. Vaig aprendre a llegir a escriure i a parlar en valencià i en castellà, no va ser fàcil però gràcies a Trinela i a la meua mare vaig aprendre molt de pressa.
A classe ens feien llegir en veu alta cosa que no em feia res de gràcia, ja que em pose molt nerviosa al llegir davant de la gent.
El primer llibre que recorde haver-hi llegit és "El mag Floro" de Mercé Viana, Trinela el va posar com a lectura obligatòria i crec que em va agradar molt.
En la meua casa es llig moltíssim, el meu pare llig llibre de biologia, ja que ell és biòleg i la meua mare llig novel·les romàntiques. També tinc una germana que llig molt, li agrada llegir de tot, ella també em contava contes quan era xicoteta. Quan no podia dormir, assoles podia dormir amb la meua germana i ella em llegia els llibres de "Narnia".
De la meua família la veritat no sé qui llig més, si la meua mare o la meua germana, la veritat és que no ho sé molt bé.
Tots els llibres que tenim o la gran majoria són en castellà, ja que la meua mare no sap valencià ni el meu pare.
A casa tenim una muntonada de llibres que tracten d'amor i també de fantasia distòpica com "La reina roja".
Cada una de les persones de la meua família llig d'una manera i en llocs diferents per exemple: la meua mare llig en el llit com jo,  meu pare no ho sé, perquè sempre llig quan jo no estic a casa.