dimecres, 1 de maig del 2019

Les avantguardies

Context històric

Primera guerra mundial (1914-1918).
Revolució Soviètica (1917)
Recessió econòmica (1929).
Després d'haver perdut la primera guerra mundial.
Sorgeix el feixisme a Itàlia.
Sorgeix el nacionalsocialisme a Alemanya.
Ambdues conduiran a la Segona Guerra Mundial.


Sorgeix


Una nova literatura que experimenta grans transformacions i canvis respecte a l'anterior.
Rebutja les formes artístiques tradicionals i propugna l'experimentació.
Vol fer taula rasa respecte a les normes morals i estètiques anteriors. 

Defensa el antirrealisme: l'art té valor en si mateix.
Dona gran valor al món dels somnis (influència de Freud i la psicoanàlisi).
Desitja trencar amb els hàbits lectors, per això les  obres freguen el límit entre la comprensió i lo il·lògic.
Les obres son provocadores i generen gran escàndol. 
La seua durada és breu, no obstant això molts d'ells van influir bastant en la literatura posterior. 
Busca la renovació dels temes, així com nous llenguatges, a través de l'experimentació en tots els gèneres literaris.

Sorgeixen tres moviments que se succeeixen i se superposen alhora:
-Les avantguardes.
-El noucentisme o generació del 14.
-La generació del 27.

Aquests moviments artístics renovadors, es produeixen a Europa en les primeres dècades del segle XX; des d'on es van estendre a la resta dels continents.

AVANTGUARDISME


Característica primordial de l'avantguardisme --- llibertat d'expressió. Aborden temes tabús, temes moralment inacceptables per una societat.

Sorgeixen diferents ismes (futurisme, dadaisme, constructivisme, ultraísmo, surrealisme, suprematismorayonismo, etc.), diversos corrents avantguardistes amb diferents fonaments estètics, encara que amb denominadors comuns:
La lluita contra les tradicions, procurant l'exercici de la llibertat individual i la innovació;
Audàcia i llibertat de la forma.
El caràcter experimental i la rapidesa amb que se succeeixen les propostes, unes després d'unes altres.

Futurisme (1909-44)


Itàlia
Exalta la civilització mecànica i la tècnica, el dinamisme i la rapidesa.
Millor explicat: intenta trencar amb els valors estètics del passat reivindicant el futur i amb ell l'era de la tècnica moderna, la velocitat, la violència i les màquines.
El futurisme lloa la bellesa de les màquines i l'emoció davant la velocitat i la tècnica. Rebutja el passat, admira la rebel·lia, el risc, la violència, l'agressivitat artística, la velocitat i la bellesa dels avanços.

CUBISME (1907-14)


França
El cubisme aporta els cal·ligrames o poemes en els quals els versos formen imatges. Descompon la realitat per a crear composicions lliures de coherència. 

Dadaisme (1916-23)


Suïssa
Proposa destruir el llenguatge i les regles, contra la lògica i les convencions.
Propugna l'alliberament de la fantasia i la posada en dubte de totes les maneres d'expressió tradicionals.
Proposa una literatura humorística, en la qual no intervé per a res la lògica ni la raó. Expressa una protesta nihilista contra la totalitat dels aspectes de la cultura occidental, especialment contra el militarisme. 

Creacionisme (1918)


França
Moviment poètic avantguardista europeu que va sorgir a principis del segle XX i que defensava que les paraules i l'estructura d'un poema han de valorar-se per la seua capacitat per a crear bellesa i suggerir imatges.
El poeta ha de crear, no ha de fixar-se en la naturalesa o la realitat. Es basava en l'autonomia de l'objecte artístic, en la seua independència d'altres realitats o circumstàncies. 

Ultraisme (1918)


Espanya
Uneix elements futuristes i cubistes. Voluntat d'anar més enllà.

Surrealisme (1924)


FrançaDefensa la llibertat de la imaginació i de llenguatge. Es busca en el més profund de les consciències.
Pretén crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'humor negre amb la finalitat de destruir tot matís sentimentaloide, els aspectes de la conducta moral humana i les manifestacions no són del seu interès.
El seu objectiu és canviar la vida de l'ésser humà alliberant-lo dels lligams que l'esclavitzen. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...