Comentari d'un fragment del llibre Casa de nines

(pàgina 57, diàleg entre la senyora Linde i Nora)

NORA: Després he tingut encara altres ingressos. L’hivern passat vaig tenir la sort que em donessin una pila de textos per copiar. I cada vespre em tancava a escriure fins a altes hores de la nit. Oh, de vegades em sentia tan cansada, tan cansada. Però també tenia el seu encant això de tancar-se a guanyar diners. Gairebé em feia la impressió de ser un home.

Posant-nos en context, Nora li explica a la seua amiga la, senyora Linde, el que va haver de fer per guanyar diners per endur-se al seu marit de viatge i curar-lo de la seua malaltia. Nora estava acostumada a rebre diners del seu marit per comprar-se les seues coses, és a dir, no podia saborejar el plaer d’aconseguir el que desitges gràcies al teu treball. I això, malauradament, li ocorre a moltes dones. Per què quina dona no ha desitjat mai ser un home per veure com els teus objectius són més a prop? És una realitat trista i que cal eliminar.

Foto

Les dones tenen una taxa d'atur superior a la dels homes, mentre que la seua taxa d'activitat (que mesura quantes treballen estant en edat de fer-ho) és més reduïda. Espanya va acabar 2017 amb una taxa d'atur del 16,55%, la més baixa des de 2008, d'acord amb les dades de l'INE. No obstant això, la desocupació afecta més a les dones, que registren una taxa del 18,35%, enfront del 14,97% dels homes. S’exigeixen més oportunitats per a les dones i és en el cas de la taxa d'activitat on la diferència de gènere s'amplia: si la mitjana nacional se situa en el 58,8%, la taxa d'ocupació femenina cau fins al 53,3%, mentre que la masculina ronda el 65,4%. En el mercat laboral és que aglutinen pràcticament tres quartes parts de les ocupacions amb jornada parcial. Dels 2,8 milions que existien a tancament de l'any passat, 2,07 milions corresponien a dones, segons l'INE. A més, els càlculs del Sindicat de Tècnics d'Hisenda (Gestha), basats en les dades de l'Agència Tributària, apunten al fet que en 2016 les dones a Espanya van guanyar un 29,1% menys que els seus companys homes. És a dir, hi ha més dones parades, menys ocupades i aquestes treballen i cobren menys. Les estadístiques també posen sobre la taula l'existència real de l'anomenat ‘sostre de vidre’. I és que, encara que les dones suposen el 45% de la força laboral, no ocupen ni quatre de cada 10 alts càrrecs. Segons l'estudi que ha realitzat KRUK, companyia especialitzada en la gestió del cobrament de deute, la presència femenina en alts càrrecs com CEOs, directius o managers se situa al voltant del 37%. En el cas dels membres del Govern, el pes femení és del 38,5%, mentre que en les Direccions Generals es redueix fins a l'entorn del 26%. Una altra dada: les dones només presideixen un de cada cinc col·legis sanitaris, malgrat suposar el 70% dels professionals. En aquests col·legis trobem els d'infermeria, farmàcia, fisioterapia o podologia.

Aquestes dades són de l’any 2018. Segle XXI! El llibre Casa de nines és del 1879 (s. XIX) i les dades que hi tenim de l’any passat no pareixen demostrar que dones com Nora, que volen treballar i dedicar la seua vida a tindre una carrera professional, a banda d’una vida familiar, poder fer-ho. Portar les feines de la casa i la feina de fora, no és fàcil. Per la pressió social o l’instint maternal, la dona és la que decideix o és veu forçada a prendre la decisió de treballar menys o fins i tot, rebutjar nous llocs de treball per poder arribar a temps per recollir als fills i filles del col·legi. Per això demanen la jornada parcial i, després, es troben salaris més baixos. A conseqüència d’això, en el ranking de les 200 majors fortunes d’Espanya que va elaborar recentment el diari El Mundo, només trobem quatre representants femenines en els 20 primers llocs.

Ara podem dir que tenim sort. Abans, les dones ho tenien més difícil per endinsar-se al món laboral i ara es pot veure en les pensions. Segons les dades de la Seguretat Social, dels 9,57 milions de pensionistes que hi ha actualment a Espanya, 4,92 milions són dones, enfront dels 4,64 milions homes. I és que dins d'aqueixos pensionistes no solament es tenen en compte els jubilats, sinó que també inclou als receptors de pensions per altres motius com a viduïtat. Les dades també deixen sobre la taula una bretxa en la quantia rebuda: mentre la pensió mitjana dels homes ronda els 1.150 euros al mes, la de les dones equival a 727 euros. És a dir, és quasi un 37% més baixa.

Fins quan veurem aquestes dades que donen mal de cap? Quan podrem brindar homenatge a les dones que varen haver de resignar-se amb la paga que li donaven els seus marits?

Informació de les dades:

https://www.idealista.com/news/finanzas/laboral/2018/03/06/764610-dia-de-la-mujer-2018-diez-cifras-sobre-la-realidad-femenina-en-el-mercado-laboral

Berta López Camins, 1r Batxillerat A.