Encara que jo no siga un gran lector, si tinc passió per les històries i per a mi és obvi que m’agradaria llegir. Les lectures que recorde con mes pasio son d’un llibre de contes clàssic
amb les versions originals. La meva mare sempre era qui he’n narrava aquelles històries.
No puc dir que jo hagi tingut una experiencia molt bonica amb les lletres. No vaig aprendre a llegir a l'escola a causa d'això vaig tindre que fer proves per si tinc problemes de concentració, falta de vista, insomni i una llarga llista de proves més, fins que es va descobrir. Jo tenía dislexia per a qui no sap lo que es es una alteración a l’hora de llegir. És a dir altera l'ordre de les síl·labes i les lletres sense voler. Vaig tindre que aprendre a casa amb la meva mare recordo que en va costar molt i es feia un mon llegir un llibre. No puc recordar quin llibre va ser el primer que vaig llegir. Pero el llibre que vaig llegir per oci va ser un de “geronimo stilton”. 13 metres de estanteries fin al sostre i plenes de llibres de viajes, autors clàssics, narrativa juvenil i altres gèneres; tot això és la meitat de la herencia del meu avi que era l'únic adicte de la lectura en la meva família. Crec que la lectura escolar és bona per a millorar el rendiment en la lectura i al mateix temps te provoca aversió a la mateixa. Crec que es deuria fomentar la elección propia del llibre per a cada alumne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada