Ressenya Casa de nines

Casade nines és dels llibres més importants de l’autor noruec Henrik Ibsen (1828-1906). Durant la seua producció, l’autor es trobava a l’inici d’una de les etapes més fructíferes de la seua producció dramàtica: els drames moderns o drames domèstics (1877).

L’escriptor d’aquesta obra teatral va publicar-la l’any 1879 i s’estrena per primera vegada al Teatre Reial de Copenhaguen el 21 de desembre d’aquell mateix any. Quan encara no havia passat un any des de la seua publicació, ja comptava amb tres edicions en noruenc i havia estat traduïda a l’alemany, l’anglès, el finès i el suec. Això converteix l’obra d’Ibsen en la més traduïda, més representada i més discutida. La traducció al català en l’editorial Les Eines està feta per Feliu Formosa amb la col·laboració de Carolina Moreno.

Aquest text teatral es desenvolupa en un mateix espai, la casa de la parella, aparentment feliç, de Torvald Helmer i Nora Helmer. Són marit i muller i s’estimen molt; estan enamorats. Tenen tres fills que passen la majoria del temps amb la mainadera, Anne-Marie. Al senyor Torvald Helmer l’han fet director d’un banc i, com és normal en aquella època, la senyora Nora Helmer no treballa. Ara que estan presentats els personatges, faré un resum de l’acció:

Nora es troba a casa una nit de Nadal i apareix de cop una vella amiga, la senyora Linde que ve buscant treball perquè el seu marit, com s’havia ficat en tants negocis insegurs, va perdre la seua fortuna al morir i, a més ja no havia d’ajudar a sa mare que estava malalta, ja que també va faltar i tampoc havia de cuidar als seus germans perquè s’havien fet grans i eren independents. Nora li demana al seu marit que li done a la seua amiga un lloc en el banc i aquest accepta. Al mateix temps que ve Kristine, la senyora Linde, entra també un amic de la família, el doctor Rank que mentre elles parlen ell està amb el senyor Helmer.

Foto

Nora i Kristie no es veien des de feia molts anys i han de contar-se moltes coses. Nora li explica que quan el seu pare estava malalt, el seu marit també es va posar malalt i els metges deien que havia de marxar de viatge per curar-se. Les dones no podien demanar préstecs al banc sense el permís del seu marit o el pare, i com no volia preocupar a cap dels dos, va buscar el seu propi mètode per aconseguir els diners i salvar-li la vida al seu marit. Així que li demanà diners a un home que era procurador, però signant un contracte.

A arrel d’aquesta història s’esdevenen diverses accions misterioses que desemboquen en un final molt inesperat.

He de dir que he gaudit molt d’aquesta lectura i que la recomane cent per cent. El que m’ha agradat, sens dubte, ha sigut la clara evolució que pateix el personatge principal, Nora, i les conseqüències que es desenvolupen amb les decisions que pren amb el canvi de percepció de si mateixa i de les relacions que manté amb la gent del seu voltant. També m’ha agradat perquè tracta el tema de les relacions tòxiques i la mania que tenen moltes persones quan s’endinsen en una, de pensar que l’altra persona és de la seua possessió, com un objecte. De fet, el títol del llibre és Casa de nines perquè la protagonista, Nora, es sent utilitzada com una nina primer per part del seu pare i després pel seu marit.

Un altre tema que tracta és la tradició en la societat, com per exemple el fet que la dona ha d’estar a casa i preocupar-se més per la seua família que per ella mateixa. En el cas de Nora, al adonar-se’n del que li estava passant, prefereix anar-se’n de casa i retrobar-se a ella mateixa.

Considere que és una obra molt completa i entretinguda per a qualsevol tipus de públic.

Informació

Introducció de Carles Batlle i Jordà en el llibre Casa de nines de l’editorial Les Eines traduït al català.

Berta López Camins, 1r Batxillerat A.