dilluns, 27 de maig del 2019

L'amor i l'oblit



En aquest text faré una mescla de dos dels temes que vam proposar  per a redactar el text: enamorament i desenamorament i també parlaré de si l’oblit és necessari per a viure en pau.
Al món hi ha tantes persones distintes, unes que de seguida s’enamoren, altres que tarden anys a trobar algú i enamorar-se, altres que s’enamoren ràpidament però que també es cansen tan de pressa com s’enamoren, altres que no superen eixe amor i segueixen enamorats o enamorades. En fi, el tema de l’amor és viu molt diferent en cada persona, ja siga per la seua personalitat, cultura, ideologia, caràcter, experiència o altres factors que influeixen. L’’adolescència és l’etapa que visc des de fa uns anys i encara ho faig. És l’etapa on l’amor, parle de l’amor d’una parella, està molt present encara que no tingues parella. Perquè segur o quasi segur que alguna història d’amor o/i de desamor has viscut. En aquesta part del text arriba l’altre tema: l’oblit és necessari per viure en pau? Aquesta pregunta em pareix interessant i si l’apliquem a l’amor, quina seria la vostra resposta? La meua seria la següent:
Pense que per a viure en pau, has de superar a eixa persona i el que t’haja pogut fet mal, però no oblidar-la. Perquè jo sóc incapaç d’oblidar a una persona, borrar-la de la meua ment i del meu cor, perquè els records i els moments feliços i tristos sempre et van acompanyar. A més, pense que oblidar a una persona o una cosa que t’haja passat no és bo, perquè seria oblidar un moment o una època de la teua vida de la qual pots aprendre i reflexionar. Hi ha una frase en una cançó de rap de Swit Eme que diu així:
Y volvería a lo de antes
A esos tiempos mejores
Pero vivir del pasado, es vivir de errores.
Pense que aquests versos tenen raó, no ens podem aferrar a una persona que ja no vol estar amb tu, encara que és difícil si l’estimes. I també m’agrada molt el que diu en aquesta imatge, quasi que resum un poc el que he dit en aquest text.

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...