Un crit en el silenci
Soc el crit en aquell buit que mai cessa.
Soc la llibertat de l'aleteig d'un ocell.
Soc la tranquil·litat de la calma-xixa a la mar
i la fúria de la tempesta.
Soc eixa força amagada tant temps.
Soc eixa veu que va callar les injustícies.
Soc eixos rostres de tristesa i desesperació
que estaven ocults tant temps.
Però ja no, eixa veu ara crida,
eixos rostres ja no s'oculten,
eixa força ja no s'amaga.
Aquells crits ja no cauen en un buit.
Ja no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada