dilluns, 4 de febrer del 2019

Monòleg interior de Xima

He de trobar aquesta vesprada al vescomte de Rocabruna, un home poderós que m’ha cortejat en
repetides ocasions, que no pretén casar-se amb mi sinó només penetrar-me unes quantes vegades,
un cavaller ibèric en tota regla.
Jo, Xima, dona, que tindré que coquetejar per poder menjar, que probablement no em quedarà altra que
prostituir-me per poder sobreviure, i més ara que la meua pàtria ha sigut invadida i saquejada, dominada
ara pels senyors de la guerra i la injustícia.
Elegiré un vestit colorit i un agradable perfum, potser un barret carregat i unes sandàlies de taló, a més
per suposat d’un corsé ben apretat, que apreta l’ànima, que apreta la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...