divendres, 20 d’abril del 2018

Anna Akhmàtova

Anna Andréievna Gorenko, (Bolxoi Fontan, 11 de juny (Jul.) / 23 de juny de 1889 - Domodédovo, prop de Moscou, 5 de març de 1966), va ser una destacada poeta russa filla d'una noble família d'origen tàrtar. Va estudiar llatí, història i literatura a Kíev i a Sant Petersburg. Comença d'escriure molt jove i, davant del rebuig del seu pare, que no volia veure el seu nom relacionat amb una cosa tan poc respectable com la poesia, pren el cognom de la seva àvia tàrtara, Akhmàtova. Es va casar amb Nikolai Gumiliov en 1910, el més excel·lent escriptor del grup acmeista, amb qui va viatjar per Itàlia i França, on va publicar els seus primers poemaris: Vietxer (El vespre, 1912) i Txiotki (El rosari, 1914) .  

Era una lectora incansable, llegia en les seues llengües originals a Baudelaire, Dant, Horacio i Shakespeare. Durant molts anys va ser silenciada pel règim soviètic. Els seus poemes es van prohibir, va ser acusada de traïció i deportada.
El 1940, les autoritats soviètiques li permeten la publicació d'un petit recull de poemes. Akhmàtova sobreviu fent traduccions i assajos. Mentrestant, va escrivint el seu Poema sense heroi (1940-1962), un poema llarg i obscur, ple de símbols i referències culturals poc clares. Al seu retorn a Leningrad, en 1944, va produir la seua obra més important, "Requiem", publicada a penes en 1963.
Amb la pujada al poder de Khrusxov, Akhmàtova publica algun dels seus poemes inèdits. Als anys seixanta comença a rebre reconeixements a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i a l'exterior, on fins i tot li permeten de viatjar. Rep el Premi Internacional de Poesia (Taormina, Itàlia, 1964) i el nomenament de Doctora Honoris Causa per la Universitat d'Oxford. En 1965 va ser anomenada Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Oxford. "El córrer del temps", la seua última obra, és un balanç de la seua trajectòria de 1910 a 1965.

Els temes que tracta la poesia d'Akhmàtova són universals: l'amor, la mort, el temps, la pàtria, etc. La força i l'expressivitat del seu llenguatge poètic neixen de la senzillesa, la sobrietat del to i uns ritmes àgils i variats. Arreu d'Europa, Anna Akhmàtova és traduïda i coneguda de manera creixent des dels anys seixanta.  


(Tota aquesta informació i el poema següent l'he extret del llibre "Antologia de la poesia Universal" d'Ed.62 a cura de Miquel Desclot, publicada el 2010)

 LA DONA DE LOT
La dona de Lot, que anava darrere, es tombà i es convertí en columna de sal. Llibre del Gènesi


I l'home just seguí l'emissari de Déu,


gegantí i resplendent, per la muntanya negra.


Una veu de frisança, mentre, deia a la dona:


No és massa tard, encara, encara pots mirar.


Mira les torres roges de Sodoma on nasquéreu,


la plaça on tu cantaves, l'eixida on vas filar...


Els finestrals deserts de la casa alterosa


on et naixien fills, fruit d'un vincle feliç.


Un esguard! - I, aglevats per un dolor mortal,


els ulls ja no pogueren, de sobte, mirar més.


El cos esdevenia de cop sal transparent


i les cames lleugeres s'arrelaren a terra.


Qui per aquesta dona aixecarà el seu plany?


És res de massa fútil per fer-ne una cabòria?


El meu cor, tanmateix, ell sol, no oblidarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...