RES NO M’AGRADA TANT
Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
Cante, llavors, distret,
raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
M’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
L’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
Cloc els ulls i me’l fot.
Vicent Andrés Estellés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada