Al meu futur jo
[31-12-1999]
M’estic estressant massa. Saps que jo mai he cregut en aquestes coses: mai he cregut en déu i mai he cregut en la catàstrofe de la fi del món, però ja no trobe cap racó en què no es parle d’aquest tema, i com que no puc evitar-lo, parlaré jo també d’aquest tema.
Són les tres de la vesprada i ni tan sols he menjat, i no és per falta de fam. Els nostres tres germans no deixen de plorar i cridar, dient bogeries com: “Pot ser si desconectem tot de la corrent elèctrica no ens passe res” o “No té res a veure amb l’el·lectricitat. La Terra es calfarà tant de cop que acabarà amb qualsevol rastre de vida o inclús desapareixerà ella també”. Parlen tan constantment de l’esperadíssima, encara que, per suposat, no benvinguda, catàstrofe, que pot ser, en algún moment, he arribat a creure’m-lo. Però de temps per a pensar n’he tingut de sobra, ja que estem tancats a casa, encara que no li trobe el sentit a això (ma mare diu que és per a acabar junts, “com ha de ser!”), i he pogut recapacitar i netejar la meua ment.
Sé que ens trobarem, que l’any 2000 no és el final d’aquesta història i que en un futur, que sé que existeix, aconseguiré convertir-me en tú.
Sé que escriuré demà. Ho sé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada