dimarts, 27 de novembre del 2018

L'INFLUÈNCIA

Es diu que la manera de ser i de pensar de cada persona es justifica amb el comportament i els hàbits de la seua família. Doncs, pot ser, la meua manera de ser sí s'assemble a la d'algún membre de la meua família, però he de dir que la meua forma de pensar no s'assembla massa a la majoria d'ells.
En la meua familia hi ha massa membres amb comportaments (encara que parega extrany) racistes, xenòfobs, homòfobs, maxistes, sexistes… De tot. Hi ha de tot.
Comentaris com: “A treballar com un negre!”, “Quina vergonya! Anem vestits com gitanos”, “Parla molt, però de seguida estarà plorant com una nena”. Mai he arribat a saber quan he començat a tindre la mentalitat que tinc, la meua manera de pensar actual, perquè no sempre ha sigut aíxí.
Recorde perfectament utilitzar la paraula “mariquita” com a insult, quan un xic no demostrava tindre força o ser valent. També feia burla dels accents d'alguns extrangers de l'altra classe.
Realment no sé com he arribat a la conclusió de que tot això està mal, si la meua família, sense anar més lluny, fa ús d'aquest tipus de comentaris.
Ma mare em va ensenyar a no dir paraulotes encara que ella les utilitzaba (i les utilitza) ben sovint al parlar. Però ara que he creixcut he començat a dir-ne, encara que mai amb intenció d'ofendre a ningú. Pot ser el que ha fet que passe relativament del que em va ensenyar ma mare (que és no dir paraulotes) ha sigut el meu entorn social. No el familiar sinò la gent que m'envolta a l'eixir de casa, quan estic sola i em sent més lliure. I pot ser també, igual que ma mare em va ensenyar a no dir paraulotes fent ús d'elles, haurà sigut capaç d'ensenyar-me també que, els comentaris com “Yo no le pongo de rosa a mi hijo, que parecerá maricón”, son comentaris que poden fer mal a la gent.
No soc mala persona, i per tant, no faig ús d'aquests comentaris. No soc tant manipulable, i per tant, decideixc fer cas a ma mare en el què em pareix correcte. No em pareix correcta aquesta de forma de pensar i de ser, i per tant, he canviat.


Aquest vídeo no és molt formal, i pot ser no t'agrade com parla i es comporta aquest xic, però crec que aporta bona informació sobre ell en el seu paper d'influencer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...