La literatura latinoamericana forma un
conjunt armònic a pesar de les diferències i rangs propis de cada país en
Latinoamérica.
Són obres sanes on
s'expressen costums dels pobles. Abasta les literatures nacionals d'Amèrica del
Sud i Central, Mèxic, Cuba, Puerto Rico, i parts de les Índies Occidentals. La
llengua mare de la mateixa és l'espanyol o castellà i no és equivalent a parlar
de Literatura hispanoamericana doncs aquesta última inclou altres països
hispanoparlants del continent europeu.
Els espanyols quan van arribar a
Amèrica, van trobar territoris habitats per grups humans que tenien diferències
culturals i organitzacions socials complexes. Específicament, es pot parlar de
les cultures de Centreamèrica i la regió andina d'Amèrica del sud: Asteca, Maia
i Inca. En el sud del continent es trobaven altres grups en un menor grau de
desenvolupament que es dedicaven a l'agricultura sedentària o eren caçadors
nòmades. Les grans cultures van ser sotmeses ràpidament pels espanyols a causa
de les grans rivalitats internes que existíen i que els portava a trair-se
entre ells, situació aprofitada pels espanyols. Els grups del sud del continent
en canvi, van resistir molt més i van donar una lluita aguerrida i sagnant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada