dimecres, 30 de gener del 2019

COM ÉS L'HOME?

Per una banda crec que aquest home és un bon home, sense ser egoista ni maliciós, però per altra crec que sols vol aprofitar-se de mi i el meu cos.
Sols n'hi ha dues parts, una vertadera i altra falsa, una mala i altra bona.

Pot ser que me haja equivocat o que tinga tota la raó del món. 

És una persona desconeguda, i no hauria de fiar-me molt, ja que si ell mateix té un pla roí, podria eixir malferida.

A on voldria anar a dinar? On em portaria? Quin tipus de menjar li agradaria? Per què vol parlar amb mi? Què em diria?

No crec que siga una cosa tan preocupant, no? Sols he de  fixar-me en les seues postures, les seues accions, les seues mirades... i al final ja tindria la solució de què és el que vol exactament.

El seu físic no pinta mal, té bona cara, una roba ben feta i neta. Pel que m'han dit d'ell, té bon caràcter i tots els seus comentaris de vegades els diu sense pensar-los dues voltes. 

Llavors, tinc por pel que podria passar-li pel  cap i el que podria fer al final.

Però el que sé, és que no tinc que veure a la gent sempre de mala manera. Abans de tindre opinió de qualsevol persona, hem de conèixer-la, tant físicament com psicològicament per a tindre una idea.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...