diumenge, 24 de febrer del 2019

Poema lliure

La cançó que ningú entendrà

Portada del disc Fuego Artificial de Jacobo Sierra
Em vas dir que componguera
els meus llavis
amb la teua galta
per crear un so que mai oblidaria.
És això el que busquem,
omplir-nos de melodies
per no sentir-nos tan buits.
I cada nit
oblidar-nos del ritme, les notes
i els acords.


Berta López Camins

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...