ROMANTICISME I REALISME

EL ROMANTICISME va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.
La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
Una manera de sentir i concebre la natura, la vida i l'ésser humà mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot, dins d'una mateixa nació sorgeixen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.

Temes:

1. La natura.
2. El "mal del segle".
3. La nostàlgia del passat.
4. El jo.
5. El sofriment del poble.
6. El desvetllament de la identitat nacional.

Autors/es:

• Mary Shelley (1797-1851).
• Gertrudis Gomez de Avellaneda (1814-1873)
• Emily Brontë (1818-1848).
• Amalia Fenollosa (1825-1869)
• Emily Dickinsin (1830-1886)

EL REALISME és un corrent estètic que va suposar una ruptura amb el romanticisme, tant en els aspectes ideològics com en els formals, en la segona meitat del segle XIX. Pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. 

Apareix aplicat a la literatura cap al 1825 per referir-se a la imitació per part dels romàntics de la natura i al detall descriptiu d'alguns dels seus novel·listes i les escenografies aparatoses del Romanticisme, portaven als seus llenços senzilles escenes de la vida quotidiana; de seguida es va aplicar el vocable a les obres literàries animades d'un propòsit anàleg de recollir fidels testimonis de la societat de l'època.

Cap al 1827 a França una sèrie d'escriptors i crítics presenten ja el realisme com una nova estètica allunyada o oposada a la romàntica.

Característiques:

Procura mostrar en les obres una reproducció fidel i molt aferrada als detalls de la realitat, de manera que abunda en descripcions. S'oposa al romanticisme en el seu rebuig del sentimental i el transcendental i en el seu allunyament dels escenaris exòtics; aspira, en canvi, a reflectir la realitat individual i social burgesa en el marc de l'esdevenir històric. A causa del seu afany verista o de versemblança, el realisme literari s'oposa així mateix directament a la literatura fantàstica.

Autors/es:

• María Luisa Bomabal (1910-1980).
• Elena Garro (1916-1998).
• Silvia Ocampo (1903-1993)
• Laura Esquivel (1950)
• Thackeray.
• Charles Dickens.
• Gustav Freytag.

A Espanya, l'inici realista va ser una mica posterior i va coincidir amb esdeveniments històrics capitals. Va sorgir cap a 1870, després que es reproduís la tardana revolució burgesa de 1830.