PENSAMENT DE QUIMA

Estic cansada d'aquesta vida cruel. Cada dia lluitant i patint, no és lloc per viure. Saquegen la ciutat i a cada cop i volta es pot veure com lluiten per tindre el poder.
El poble té por, es pot respirar i sentir com de terroritzada està la gent.
Encara recorde els temps d'abans que comparats amb aquests em pareixen la glòria.
Haver de fingir davant els homes coses que no vull fer, coquetejar i riure com si no tinguera res més a fer.