Si me'l pregunten per les possibilitats i per la superioritat no ho faria. Per solucionar un problema ho has d'enfrontar no amagar-te o canviar per sobreviure, perquè així no soluciones res.
Però la qüestió no radica assoles aquí, ja que en anviar de sexe estaria sent egoista, estaria pensant assoles en mi. Encara que em canviara de sexe hi haurien dones patint i lluitant, i jo en canviar-me de sexe estaria acceptant i promoguen una societat patriarcal.
L'única manera de trencar el sostre de vidre és trencant la percepció de gènere masculí i gènere femení, ja que el gènere és una construcció social de la gent per a dir-nos que ens ha d'agradar o no.
Una vegada el meu oncle em va dir "No sé per què vos queixeu tant les dones, en veritat no vos adoneu de la sort que tingueu en poder passar temps amb els vostres fills, criant-los i veient-los créixer. El treball de mantenir una casa i de fer el sopar no és fàcil, però és molt bonic".
En escoltar aquestes paraules no vaig poder continuar parlant amb ell.
Jo no dic que les tasques de la llar no siga digne, però perquè l'hem de fer sempre nosaltres? Això ho hauria de fer tothom. No tenim perquè fer-ho nosaltres assoles pel simple fet de ser dones.
Per tot això no em canviaria de sexe, per mi i per totes ixes dones que necessiten que seguim lluitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada