Des de ben menuda, totes les nits després de
sopar, els meus pares em llegien un llibre per a dormir. Era aficionada a una
col·lecció de contes anomenada “Llegirenvalencia”, 32 llibres totalment
diferents. M’encantava sentir la veu dels meus pares contant-me aquelles
històries plenes d’acció i d’aventures. Tancava els ulls i m’imaginava que era
un dels personatges que hi apareixien. Destacaria “La festa monstruosa” de
Carles Cano i “Però i per què no?” de Pep Castellano. No sé perquè però em
flipaven. En infantil, gràcies a les activitats que féiem amb les mestres i als
quadernets de cal·ligrafia, aprenguérem a llegir amb rapidessa. L’únic conte
que recorde haver llegit va ser el del “Gat Marrameu” per les il·lustracions
que portava.
A primària, llegir va canviar. Tots els anys ens
posaven tres lectures per a cada trimestre acompanyats d’unes fitxetes per a
que la mestra controlara que te l’havies llegit.
En l’hora del pati, a les meues amigues i a mi
ens agradava criticar els llibres tan avorrits que ens ordenaven llegir.
D’aquesta època, m’agradava llegir al meu
germà Jordi els mateixos llibres que els meus pares m’havien llegit de menuda.
Ja em sentia major.
A l’institut s’utilitza la mateixa tècnica: posar
lectures conjuntes a tots. Quasi tot el que ens han recomanat llegir m’ha
agradat. Algúns d’aquests contes són “Momo” i “Como agua para chocolate”. També
han hagut altres que em van costar més de llegir com “El ciutadà perfecte”.
En casa tenim un fum de llibres de diferents
temàtiques: noveles negres, diaris personals, enciclopèdies, còmics…
Molts dels que hi ha són en valencià però també
en tenim en castellà. Si hagués de dir la persona de la família que més llig
seria mon pare. Sempre ha sigut el que m’ha animat a llegir. En tots els
aniversaris em comprava un llibre però jo mai solia obrir-lo.
Els meus pares lligen a totes hores, ja siga al
bany, a la cuina, al sofà o al llit. Mon pare destaca “El hombre que amaba a
los perros” i ma mare no sabria dir el seu preferit.
De vegades, em planteje què serà això que els
enganxa tant a eixos fulls tan plens de lletres.
Un estiu, sense que ningú em diguera res, vaig
obrir una caixa que mon pare havia guardat amb llibres per a joves i vaig
agafar “El diari d’una penjada”.
Totes les nits, al meu llit que és on més em
concentre em llegia alguns capitols. Em va agradar tant aquell llibre! Em
sentia orgullosa que un llibre m’haguésagradat sense que me l’hagueren posat
per obligació.
El gust per llegir continua sent per a mi una
asignatura pensent. Moltes escoles i instituts haurien de promoure més la
lectura amb activitats que motivaren als alumnes a llegir. Molts joves
desconeixem aquest món lector que la gent que llig ha descobert.
En batxiller m’agradaria llegir alguna cosa que
ens fera reflexionar i que després poguérem comentar-lo en classe.
Comprometre’ns a dedicar un moment de la rutina
diària per a llegir i comprendre un text d’interés per a tots no és llegir per
a que la mestra comprove que ho has fet.
M’agradaria que els professors i les professores
llegiren amb nosaltres per descobrir junts l’interés de l’activitat.
València 13 de setembre del 2018
Mar Miralles Lozano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada