dimecres, 13 de març del 2019

L'horrible però veritable història i realitat de l'oblit

L'oblit


Vaig oblidar fer aquest text a més també va hi vaig oblidar de què tractava, com veus tic experiència amb aquest àmbit. L'oblit és com l'aire és necessari però oxida, però per què és necessari l'aire?, perque oxida. Necessitem oblidar com qui respira, per què?, perquè sinó, recordem i que passa amb el recordar?, recordar és perillós, pot paréixer bonic però és un ganivet sense mànec, quan talles et talles.

De la mateixa forma recordar alguna cosa bonica pot recordar ames alguna cosa que no ho és tant per això necessitem oblidar, oblidar els mals que ens han fet i els que hi hem fet. Hi ha gent que diu ser forta però tremolen davant dels records.

Sóc el mateix d'ahir? a vegades hi pense que no, que no ho sóc. La matèria que avui em construeix ahir no hi era, era altra una més bella. Això també fa als records, hi ha coses que les volem fora, vergonyes que a aquell temps no hi eren, ara en la ment ho són.

Però oblidar també és una arma de doble fil. Quan oblidem el mal a vegades oblidem els records feliços. Un preu hem de pagar, mai en la vida és gratis.

Y també hi ha gent varada a l'oblit, en un limbe. No obliden el passat no, obliden allo que acaben de viure. Una presó temporal, fora de l'enteniment humà, viure cada moment al mateix moment però distint. Això és l'oblit no jugues amb això.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...