Segle XIX literatures, contexte.

El segle xix de l’era comú es coneix com el segle de la industrialització on al llarg del món màquines de ferro que mengen carbó i deixen fum pleguen les ciutats i de vegades els pobles, els gremis de les ciutats on això succeeix van canviant-se per fàbriques massives. lo natural i el salvatge cada vegada és més mistèric i idealitzat. Els pagesos emigren per a treballar en les ciutats per un sou més alt.

És un època de canvis, la ciència i la economía es retroalimenten. William Whewell va encunyar el terme “científic”. Hi va ver una sèrie de revoltes burgeses molt grans que van recolzar-se amb el moviment obrer, el qual van tancar amb el sufragi universal. A la filosofia va sorgir el idealisme absolut, el materialisme dialèctic, el nihilisme i el nacionalisme.

A finals del segle van sorgir la cinematografia i l'animació a causa dels avenços científics.

La literatura que va propiciar tot aquests esdeveniments va ser per una banda el Romanticisme al principi i més tard el Realisme que va desembocar al Naturalisme.

El Romanticisme en reacció de l’enfonsament de la moral il·lustrada, sorgeix a la primera part del segle XIX i aquest moviment cultural i artístic que prioritza la imaginació, la fantasia i el sentiment enfront a la raó.

El realisme literari és una corrent estètica que va supondre una ruptura amb el romanticisme, tant en els aspectes ideològic com en els formals, en la segona meitat del segle XIX. Es va estendre també a les arts plàstiques en Llatinoamericà.