Giacomo Leopardi

Giacomo Leopardi 

(1798-1837)

"Cap indici major de ser poc filòsof o poc savi, que pretendre viure sempre sàvia i filosòficament"

 

 Giacomo Leopardi va néixer el 29 de juny de 1798 a Recanati, Les Marques (Itàlia), sent el seu pare el Comte Monaldo i la seva mare la Marquesa Adelaide Anticci.

Tenia dos germans xicotets, Carlo i Paolina, que van créixer a l'igual que Giacomo en un ambient ultrareligiós, conservador i autoritari.

Leopardi va viure una infància amb malalties i solitària, passant molt de temps interessat en la lectura dels molts volums que posseïa l'extensa biblioteca del seu pare i sobresortint en l'estudi de les llengües clàssiques.

Va viatjar per diverses ciutats italianes; com Roma, Milà, Bolonya, Pisa, Florència o Nàpols, en moltes ocasions acompanyat pel seu gran amic Antonio Ranieri, que amb la seva germana Paolina van ser les persones més properes en la seva existència.

Va ser un home de vasta cultura, els seus textos poètics d'inspiració clàssica, esperit romàntic i profunda emotivitat, estan caracteritzats per la melangia, el dolor i el pessimisme que van dominar la seva existència, marcada per molts problemes de salut (asma, problemes en la seva columna i mala visió) que va patir des de que era xicotet. Després, tampoc va tindre molta sort en la seua vida amorosa condicionada pels seus defectes físics, especialment per la seua fallida relació amb Fanny Targioni Tozzetti i pel seu desig romàntic amb la seua cosina Gertrude Cassi.

Entre els seus títols poètics més important es troben "Cants" (1824-1835) o "Al Peu Del Monument De Dante" (1819).

Com a prosista va destacar amb títols com "Opuscles Morales" (1827) o "Miscel·lànies" (1817-1832). També va publicar assajos de caràcter filosòfic, entre ells "Pensaments" o "Diàleg De La Moda i De La Mort".

Finalment, Giacomo va ser víctima del còlera a Nàpols el 14 de juny de 1837, com conseqüència la mort. Tenia  sols 38 anys. Està enterrat al Parc Virgiliano de Nàpols.