dimarts, 11 de febrer del 2020

Mary Shelley


MaryShelley (30 d'agost de 1797-1 de febrer de 1851) va nàixer a Londres, Anglaterra. Era filla d'una famosa feminista, filòsofa i escriptora, Mary Wollstonecraft, i d'un filòsof llibertari, William Godwin. Sota la tutela del pare ( ja que la matre va morir ), Mary va rebre una excel·lent educació inusual per a les dones degut al pensament feminista que la seua mare havia inculcat a la seua família.
El 1814, Mary inicià una relació sentimental amb un dels seguidors polítics del seu pare,  que estava casat. Aleshores, amb la germanastra de Mary, es van anar a França i viatjaren per Europa.
En un dels viatges, en l’any 1816, va viatjar al llac Ginebra, amb el famós poeta Lord Byron. Una vesprada, un grup de joves intel·lectuals i poetes amics del seu estimat, inspirats per les històries de monstres i criatures sobrenaturals, van decidir muntar una competició d'històries fantasmagòriques.  Els convidats van idear una gran quantitat d’històries terrorífiques i,aquella nit, Shelley va decidir escriure una d’aquest tipus, que s’anomenaria Frankestein i que es va convertir en una de les obres més conegudes i importants de la nostra literatura.


FRAGMENT FRANKESTEIN:

-Diable! -vaig cridar-. Com t’atreveixes a acostar-te’m? No et fa por la terrible venjança del meu braç empipat sobre el teu cap odiós? Vés-te’n, insecte repugnant! O no, queda’t perquè pugui tornar-te a convertir en pols! Ai! Si pogués, extingint la teva existència miserable, tornar la vida a aquells que tan diabòlicament has assassinat!

-Ja m’esperava una rebuda així -va dir el dimoni-. Els homes odien els infeliços. Fins a quin punt, doncs, dec ser odiat? Jo sóc el més desgraciat dels éssers vius! Fins i tot vós, el meu creador, detesteu i rebutgeu la criatura a la qual el vostre art us va lligar amb llaços que només desfaran la destrucció d’un dels dos. I ara em voleu matar? Com us atreviu a jugar així amb la vida? Compliu el vostre deure amb mi, i jo compliré el meu amb vós i amb la resta de la humanitat. Si accediu a les meves condicions, us deixaré en pau, a vós i a tothom; però si refuseu, calmaré les meves ganes de matar amb la sang dels amics que us queden.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...