dimarts, 11 de febrer del 2020

Voltaire


François Marie Arouet (París, 21 de novembre 1694 – 30 de maig 1778), molt més conegut com Voltaire,va ser un escriptor i filòsof francés que va tindre una gran importància al segle xviii i va ser recordat pels francesos. Amb ell, es va iniciar la figura d’home l'intel·lectual compromés al servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament.

És reconegut com un símbol de la Il·lustració, que va dedicar tota la seua vida al combat pel progrés, la tolerància i l’oposició al fanatisme religiós. També era deista, i la seua ideologia es basava en una monarquia moderada i liberal, il·lustrada pels filòsofs.

Algunes de les obres més destacades de Voltaire van ser Mahomet (1741), Nanine (1749), o Tancrède (1760). A més, va fer grans adaptacions amb una gran transcendència com per exemple la seua obra Èdip (1717), inspirada en el mite d'Èdip rei.


FRAGMENT VOLTAIRE: 
 
"El dret natural és aquell que la natura indica a tots els homes. Heu criat el vostre fill, us deu respecte com a pare, reconeixença com a benefactor. Teniu dret als productes de la terra que heu cultivat amb les mans. Heu fet i rebut una promesa, ha d'ésser mantinguda. El dret humà no pot ésser fonamentat en cap cas sinó en aquest dret de natura; i el gran principi, el principi universal de l'un i l'altre, és, a tota la terra: «No facis allò que no voldries que et fessin.» Així hom no veu de quina manera, seguint aquest principi, un home podria dir a un altre: «Creu allò que jo crec, i que tu no pots creure, o moriràs.» Això és el que hom ha dit a Portugal, a Espanya, a Goa. En alguns altres països, actualment, hom s'acontenta amb dir: «Creu, o t'abomino; creu, o et faré tot el mal que podré; monstre, no tens la meva religió, no tens doncs cap religió: cal que siguis odiat pels teus veïns, per la teva ciutat, per la teva província.»"·




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...