Anna Akhmàtova

 Anna Akhmàtova 

Anna Andrèievna Gorenko neix l'11 de juliol de 1889 a Odessa en el si d'una família noble d'ascendència tàrtara. Comença a escriure poesia de molt jove, i davant del rebuig del seu pare, que no volia veure el seu nom relacionat amb una cosa tan poc respectable com la poesia, pren, per a ella i els seus versos, el nom de la seva àvia tàrtara: Akhmàtova. Fins als setze anys viu a Tsàrskoie Selo; després estudia a Kíev i a Sant Petersburg. El 25 d'abril de 1910 es casa amb el jove i conegut poeta Nikolai Gumiliov (1886-1921). El matrimoni, poc convencional, durarà fins al 1918.Va tenir un fill, Liev Gumiliov. El 1911 Gumiliov, Akhmàtova i Mandelstam, amb altres poetes propers al Gremi de Poetes, proclamen l'acmeisme (d'acme: punt de màxima elevació d'un astre i, particularment, del sol), moviment poètic que en reacció a les boires del simbolisme proposa una poesia d'imatges clares i de llenguatge modern i quotidià. En aquesta època viatja per Itàlia i França. Publica els seus primers poemaris: Vietxer (1912; El vespre) i Txiotki (1914; El rosari). Publica després els reculls Bielaia Staia (1917; La bandada blanca) i, ja enmig d'un clima bèl·lic i de terror, Podorozhnik (1921; El plantatge) i Anno Domini MCMXXI (1922).

"Quan es nit closa i espero que arribi

tota la vida sembla que em pengi d'un sol fil.

Glòria, jovenesa, llibertat resten pàl·lides

vora d'ella, que duu una flaauta a la mà. 

Ha vingut fins a mi. Mentre deixava el vel

fit a fit m'ha mirat.

Ets tu, doncs-li pregunto- qui dictaves al Dante

les planes de l'Infern? I respon: Jo."                   

                                                

                                                 (Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova)