divendres, 20 de novembre del 2020

ENHEDUANNA


        

       ENHEDUANNA


      Enheduanna va ser una dona que va viure en el segle 23 a. C, en l'antiga Mesopotàmia, i es considerada com la primera persona en la història en crear una obra literària pròpia.

A més de ser escriptora de prosa, poesia i alguns himnes, va ser una princesa acaida i el seu pare la va anomenar sacerdotessa en el temple de Nanna, Déu de la Lluna. 



Context d'un escrit d'Enheduanna

Lugal-Ane va encapçalar una revolta, va destituir a Enheduanna de la seua qualitat de sacerdotessa convertint-la en simple remeira i la va forçar a l'exili, quan Enheduanna va escriure dos textos dedicats a la deessa Inanna, en els quals es penedeix dels seus errors.

La importància d'aquests escrits radica en el fet que és la primera vegada que apareix escrita la paraula "jo", existeixen alguns escrits anteriors però es tracten de textos administratius o comptables ja que Enheduanna es dedicava a dur l'economia i a escriure les lleis d'aquesta època.

L'escrit d'Enheduanna cap a la deesa Inanna diu més o menys el següent (en una traducció de l'anglès efectuada per la periodista i blogera francesa Titiou Lecoq . 

“Dama de todos los poderes divinos, resplandeciente luz, mujer virtuosa vestida de rayas, amada por An y Uras. Dueña del paraíso, con gran diadema, que le gustan los hermosos peinados convenientes para el oficio de sacerdotisa, que tiene los siete poderes.
Mi señora, vos sois la guardiana de los grandes poderes divinos. Vos habéis cogido los poderes divinos y los habéis sostenido en vuestra mano. Como un dragón, habéis arrojado veneno sobre las tierras extranjeras. Cuando, como Iskur, rugís sobre la tierra no se os resiste ninguna vegetación. 
Las tierras extranjeras se inclinan, mi señora, ante vuestro grito de guerra. Cuando la humanidad se presenta ante vos, maravillada por los rayos y la tempestad, vos desplegáis el más terrible de los poderes divinos.
A causa de vos se ha abierto el umbral de las lágrimas y las gentes recorren el largo camino de la casa de las grandes lamentaciones (…)
Yo, Enheduanna, sacerdotisa de En, he puesto el fruto sagrado a vuestro servicio. He traído la bandeja ritual y entonado el canto de alegría (…) ¿Debo morir a causa de mis canciones santas? (…)
Me hizo volar como una golondrina por la ventana. Agoté mi fuerza de vida. Me hizo caminar a través de los matorrales espinosos de las montañas. Me despojó del legítimo vestido de la sacerdotisa. Me dio un cuchillo y un puñal y me dijo: ‘estos son los ornamentos apropiados para ti” (…) he recitado esta canción para vos. Que un cantor os repita a mediodía lo que os he recitado en mitad de la noche». 


D'aquest escrit, a part de l'admiració que te Enheduanna cap a la deesa Inanna i el gran poder que li atribueix; destacaria l'últim paràgraf. Aquest va dirigit a Lugal-Ane, el que va llevar-li el seu càrrec, i descriu com es va sentir quan va ser exiliada, afirma que ho va fer el millor posible i que aquest no ha va tindre en compte i la va expusar del seu vestit de sacerdotessa. També ens conta con es va sentir quan aquest li donà un punyal i un ganivet i li va dir que a ser remeiera era el seu ofici i per tant que no valia per a exercir el càrrec de sacerdotessa. 


Video explicatiu sobre qui va ser Enheduanna.



Irene Beamud Gil
1º Batxiller A - subgrup 1

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...