Wisława Szymborska

Maria Wislawa Anna Szymborska(1923-2012) va ser una escriptora polonesa molt reconeguda per haver escrit poesia filosòfica amb un llenguatge senzill i clar. De jove va militar en el Partit Obrer Unificat Polonès, cosa que va lamentar més tard.

Va ser una escriptora autodidacta que no va poder  acabar els seus estudis per problemes econòmics. Prompte es va sentir influenciada per l'obra de Czesław Miłosz, escriptor, poeta i professor universitari nord-americà d'origen polonès que va guanyar en 1980 el Premi Nobel de Literatura. P, Szymborska.Dziennik Polski (Busque la paraula) és la primera obra que va publicar.

La seua poesia, de contingut filosòfic, utilitza un llenguatge quasi col·loquial, fàcil d’entendre i expressa amb claredat l'odi, l'estupidesa, el terror i la tortura en un to en el qual barreja l’humor amb la ironia per a descriure un món ple d’horrors i sofriments.

És una autora universal, en les seues obres no hi ha referències a Polònia. En la majoria dels poemes, Szymborska reconeix l’horror de la existència i creu que l'ésser humà és filosòfic des de sempre per la seua capacitat de sorprendre's i de formular preguntes generals. Defén que s’ha d’estimar a les persones com a individus, no a la humanitat en general: “Si vols saber qui sóc, en els meus poemes tens tota la informació”. Wisława Szymborska va guanyar el Premi Nobel de Literatura l'any 1996 i va morir d’un càncer de pulmó.

Vietnam (1967)

Dona, com et dius? —No ho sé.

Quan vas nàixer, d'on eres? —No ho sé.

Per què vas cavar aquest cau? —No ho sé.

Des de quan t'amagues? —No ho sé.

Per què em vas mossegar el dit cordial? —No ho sé.

Saps que no et farem res? —No ho sé.

A favor de qui estàs? —No ho sé.

Estem en guerra, has de triar. —No ho sé.

Existeix encara el teu llogaret? —No ho sé.

Aquests són els teus fills? —Sí.

Comentari:

En aquest text, del poemari Mil alegries, un encant, l’autora utilitza un to auster, sense retòrica. En la guerra de Vietnam (1954-1975), un militar s’acosta a una dona i li fa una sèrie de qüestions a les quals ella només li contesta “No ho sé”. Però quan el soldat li pregunta sobre els seus fills, no ho dubta i li diu que sí. El poema vol expressar que en una guerra pots oblidar-te de tot menys de les persones que més estimes, els teus fills. 

Per saber-ne més:

València, 26 de gener del 2019

Mar Miralles Lozano