dilluns, 6 de maig del 2019

Autoavaluació del treball col·lectiu


Ens hem distribuït els diferents conceptes que engloba el període que va des del 1914 al 1939. Berta i jo hem buscat informació sobre l’arquitectura, la pintura i l’escultura de l’època a Europa.
Les primeres avantguardes són uns moviments creatius que apareixen des del 1905 fins el 1945 i que qüestionen l’art del passat i busquen la seua renovació radical. L’arquitectura del segle XX inclou diverses corrents: el modernisme, l’arquitectura orgànica, la socialista i la high tech.
Les transformacions del món contemporani van obligar als arquitectes a enfrontar-se a les noves necessitats derivades de la industrialització i el creixement urbà. Els mitjans de comunicació contribuïen a difondre l’art pel món. L’escultura no imitava la realitat ni valorava el buit, podia afegir moviment amb accions mecàniques o amb agents atmosfèrics.
He descobert l’expressionisme, un moviment que va tindre influència en diversos camps: art, cultura, música, cinema, teatre i fotografia. La Bauhaus va ser una escola d’art i arquitectura d’Alemanya.
Al principi ens va costar organitzar-nos per a investigar aquests conceptes perquè mai no havíem treballat amb tantes companyes en un en grup. A pesar que sempre ens ha costat relacionar-nos amb altres, poc a poc hem tret avant el treball .
No m’agrada autoavaluar-me però si haguera de valorar el meu paper en aquest treball em posaria un excel·lent, perquè en tot moment he aportat idees, he ajudat als companys i les companyes que la necessitaven i he dedicat una part del meu temps lliure a avançar la feina dels altres.
Hi ha hagut moments de tensió, ja que no tots les persones del grup han treballat amb la mateixa dedicació. No obstant, hi hauria que fomentar més els treballs en grup perquè ajuden a relacionar-nos amb altres persones i a aprendre a treballar d’una altra manera.



València, 16 d’abril del 2019
Mar Miralles Lozano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...