divendres, 2 de març del 2018


Ahir vam fer una entrevista a dos dones meravelloses, Raquel Ricart i Mireia Vives. Prompte podreu veure el vídeo!

divendres, 23 de febrer del 2018

Nicanor Parra.

Resultado de imagen de foto nicanor parra


Nicanor Parra, que va anar-se'n fa uns dies, va tindre sempre clars certs valors.
Va ser un gran seguidor de l'essència i l'origen popular de la Revolució Cubana, com expressa en els següents versos del poema 'Artefactos':
"L'État C'est Moi / La revolución / CUBANA / Soy yo".

Però sempre va mantindre's en un punt d'ambigüitat, parlant en un to provocador a l'esquerra llatinoamericana però també posicionant-se, com després veurem, contra els governs històrics de Xile i l'imperialisme nord-americà.

Dins d'aquest to provocador cap a l'esquerra llatinoamericana destaquem quan a l'any 1970 va allunyar-se de la Revolució Cubana i l'esquerra per les crítiques que va rebre arrel del té que prengueren Nicanor Parra i Pat Nixon, la dona de Richard Nixon, en aquell temps President dels EEUU, a la Casa Blanca.
Encara així, com es diu i també pel que ara veurem, sempre va ser considerat el "favorit de l'esquerra llatinoamericana", com diría Manuel Rojas.

Com he mencionat abans, Nicanor també va ser hostil i provocador amb els governs de Xile penjant en una exposició a la Casa de la Moneda als presidents històrics de Xile penjats i morts. Al voltant de la polèmica, ell va dir, afegint legitimitat popular i nacional a la idea crítica que ell exposava,"me siento más conciliador que provocador".




























http://www.latercera.com/noticia/nicanor-parra-poeta-sacaba-quicio-la-izquierda-la-derecha/

dimarts, 13 de febrer del 2018

Maria Josep Escrivà

Maria Josep Escrivà

Poeta valenciana nascuda al Grau de Gandia. Maria Josep és una figura molt activa en el món literari. Darrerament ha publicat un llibre amb un recull de poemes on ha volgut poetitzar l'amor i la mar, a més, dedica un apartat complet, com ella mateixa defineix, a explorar les possibilitats eròtiques del llenguatge.

Trobem uns versos carregats d'intimitat i que cerquen acostar-se al cos, a la nuesa.









El rostre d'un poema

Als llavis que et pintaves s'encarnava
l'atzar universal, desitjos invisibles, 
el rostre d'un poema:

esfera closa
on tot el que no era
s'imaginava. 

divendres, 9 de febrer del 2018

Cristina Peri Rossi


Cristina Peri Rossi.

Exiliada, uruguaia per obligació,
amb ganes d'estimar un país que no l'acceptava,
una dictadura que no la representava.
Compra d'uns billets on declarava l'anada, l'eixida, l'escapament, era hora de volar i fer fugina.
Sense saber on romandria: intenta no caure en mans d'altre home que es crega rei, tracta de fugir de tot allò que cape els teus pensaments, respira. Comença, escriu, dibuixa a les lletres el teu sofriment, la teua passió, el teu motiu de lluita, des de la distància forta, des de la distància crida. 3, 6, 9, 9000 voltes rebel.







XIV
Ninguna palabra nunca
ningún discurso
-ni Freud, ni Martí-
sirvió para detener la mano
la máquina
del torturador.
Pero cuando una palabra escrita
en el margen en la página en la pared
sirve para aliviar el dolor de un torturado,
la literatura tiene sentido.

C.P.R.


Montserrat Abelló


                
Tarragona, 1918- Barcelona, 2014. Poeta i traductora.

Va ser una dona que visqué en unes èpoques crucials de la història: la proclamació de la República, l’aixecament militar, la Guerra Civil i l’exili, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Ja de jove llegia autors com Shakespeare, Keats, Shelley o Rossetti, i li apassionaven les paraules.
Al llarg de l’adolescència no pensà en escriure, degut al cúmul d’esdeveniments que estava vivint, i no ho va ser fins que s’estabilitzà la seua vida i entrà en contacte amb escriptors exiliats com Joan Oliver, Gonzàlez Vera o Pablo Neruda, i amb Rafaela de Buen, també escriptora, començaren a assistir a un taller literari i a escriure  contes en castellà.
Poc després va nàixer el seu tercer fill, al qual diagnosticaren Sindrome de Down. Aquesta notícia donada en aquell temps en que no hi havia estudis ni facilitats com les d’ara produí un impacte en Montserrat, i provocà en ella la necessitat d’expressar tot allò que des de feia temps duia a dins. La seua tornada a la poesia significà un canvi en la seva manera d‘escriure, que passà a no seguir cànons establerts, (com havia fent fins aleshores) i a base de seguir el seu propi impuls interior.
Des d’eixe moment no ha deixat d’escriure i traduïr (altra de les seues passions), sempre a la seua manera. I com ella diu “escric perqué estimo la vida i, així, la faig meva moltes vegades”.

Cal afegir, que aquest any es celebra l’any Montserrat Abelló, pel centenari del naixement de la poeta i traductora, una commemoració oficial. Per fer el seguiment, podeu entrar a aquesta pàgina: http://www.lletrescatalanes.cat/ca/homenatges-i-commemoracions-c/item/2093-inici-de-l-any-montserrat-abello


Bibliografia:
https://lletra.uoc.edu/ca/autora/montserrat-abello/detall


    


dilluns, 5 de febrer del 2018

Per a Jane Austen:

Per a Jane Austen:

Estimada creadora: no sé si et recordes de mi, jo crec que sóc un personatge prou interessant i adorable per a tindre més rellevància en la teua història de “Orgull i prejudici”. És a dir…  El meu nom significa gatet!! Kitty...gatet, tu ja m’entens.

Sóc una cosa adorable i la meua tos va ser el millor de la història i per no mencionar que la majoria de les joves es poden sentir identificades amb mi ja que tinc el paper de la més “cotilla” de la família, com la majoria de joves.

Em vaig a fer una petita pausa (i un got de llet) abans de continuar amb aquesta carta i com  que me n’he adonat que  ja has acabat la història amb les meues germanes , i tinc tant que donar al món, podries fer algun nou llibre amb mi i el meu pare o alguna de les meues germanes!
Et deixe unes idees que m’agraden per aquí:

  1. “Kitty l’alcavota”
En un futur on la filla o el fill de la meua germana Lizzy té mals d’amor va a buscar ajuda a la seua (genial) tieta Kitty, aquesta amb els seus encanteris i pocions l’ajuda a aconseguir el seu amor.

    2.  “Les aventures dels Bennet”
Simplement una història on les meves germanes i jo trobem un mapa del tresor partint així cap a l’aventura (i Darcy junt a Bingley acaben malparats….així recupere a Lizzy i Jane)

Per ara aquestes són les meues idees per a una nova novel·la, espere que les tingues en compte.
Fins a la pròxima,  Creadora!

Amb amor,

Kitty.

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...