LA BRUIXERIA
El tema de la bruixeria és un tema de la qual no se
sap quasi cap cosa i hauríem de treballar-lo molt més, ja que té moltes coses
relacionades amb la història de la dona, com podía viure i sobreviure en un
passat.
La bruixeria sempre ha estat envoltada de llegendes,
unes cap al món històric i unes altres cap al món imaginari.
Se li conserava bruixa a qualsevol persona (de fet la
majoria de vegades dona) que tinga domini sobre la natura i el cos humà. És un
fenòmen que és molt visible a finals de l’Edat Mitjana, especialment a partir
del començament del cristianisme i molt més en la Modernitat.
Aquest fet va evolucionar fins a convertir-se en el
que sabem, perquè no és el mateix concepte el que s’enté per avui dia o que
s’enté en un pensament anterior, d’unes antigues creences.
Com es sabia en una passat:
La bruixeria fou com un tipus de ritual que conecta
amb el diable i que s’uneix amb les creences religioses i amb els rituals de
les persones conegudes en els últims temps medievals com “bruixos”. A més a més
es pensava que sempre o quasi sempre n’hi hauria una persona culta practicant
per molts llocs de la comunitat. Per això quan feien coses o accions estranyes,
que estaven fora de la normalitat, feien una caça de bruixes per a acusar a
persones de practicar bruixeria i després a un juici que al final termina amb
una condena. Per aquest fet, molta gent va morir.
Com es sap ara:
Avui dia s’utilitza el termini de les bruixes, de que
són unes dones d’edat majoritáriament avançada, que realitzen pocions i
encanteris, per a conseguir el que vol, però la majoria és d’intenció maligna.
La meua infància:
Quan vaig ser petita, no m’agradava gens dormir doncs
sempre em despertava a una hora molt primerenca. Supose que és una cosa normal
que fan totes les persones quan són xiquets. Aleshores per això tots els
dibuixos, abans els posaven molt més prompte.
Em recorde d’una sèrie de dibuixos animats que
m’agradava molt, es diu les tres bessones.
Aquesta sèrie tracta de què les tres bessones sempre
fan alguna travessura i la bruixa les castiga, portant-les a uns diversos
contes perquè puguen aprendre dels seus errors i ajudar a la gent del conte
perquè no estiguen atrapades i puguen eixir.
La bruixa em feia molta por. Sempre quan mirava la
sèrie pensava que jo formava part de la seua història, que era una de les
germanes, de fet la rossa.
Somiava amb elles, però quan apareixia la bruixa fent
pòcimes em despertava d’un esglai, i la meua iaia anava cap a la meua habitació
a veure què m’havia passat.
A més a més em van comprar uns joguets d’aquesta sèrie
i quan em posava a jugar m’ introduïa molt en el paper d’una de les germanes.
I pel que fa a la bruixa, no hem de fixar-nos molt en
el físic, perquè a mi em feia por la bruixa pel físic, i el físic no ho és tot.
El que sí que complementa a una persona és la seua capacitat per a fer les
coses, el seu comportament per a les coses que fa i la seua forma de ser.
