dilluns, 18 de febrer del 2019

POEMA


Soy una mancha negra
en un simple papel blanco.
Soy polvo, que nada más verlo se va.
Huyo, tengo miedo,
me paro, pienso.
Prosigo dejándome llevar por el subconsciente,
y algo me hace cambiar,
algo esencial, algo especial.
Una parte de mi nota el cambio,
los colores vuelven a reaparecer,
a reaparecer en mi interior,
en mi vida.
Siento que soy algo más,
algo más que forma parte de este mundo,
una pequeña e insignificante mancha
que puede seguir el camino,
el camino que me lleve hasta ti.



Quima i la sua estimada companya

(Quima patint per la infecció d'Olympe.)

QUIMA: Estàs bé?
OLYMPE: (suant) Millor que mai.

(Quima agafa un drap mullat i se'l posa al front, Olympe mentre estirada al llit.)

OLYMPE: Relaxa't Quima, ja saps el dit: mala herba mai mor.

(Quima amb els ulls plens de llàgrimes)

QUIMA: No creus que això te'l haguera de dir jo? (Diu Quima amb un somriure trist.)

Desobte entra la policia a l'habitació on estan amagades.

QUIMA: Què passa?
                No podeu portar-vos-la, està malalta, necessita ajuda !

(Diu plorant d'ira mentre es porten a Olympe)

POLICIA: La teua companya és acusada per ser l'autora d'un pamflet a favor dels Girondins.

Quan se'n van Quima agafa totes les joieries i les ven, pera que la detenció d'Olympe fora més suportable. Així va aconseguir que Olympe fos traslladada a una pensió burgesa on es recloïen als detinguts malalts de l'alta societat.

(Olympe no para de repetir...)

OLYMPE: Vull ser jutjada! PER PODER DEFENSAR-ME.

Olympe aconsegueix un full i un bolígraf i fa pamflets que aconseguix donar a Quima.

QUIMA: Què és açò?
OLYMPE: Ací conte tot el que m'ha passat.
QUIMA: Vols que ho difonga?
OLYMPE: Sí.

I així va ser. Els pamflets tingueren una àmplia difusió.
Al final Olympe va anar a judici, on va ser condemnada a mort. Fou guillotinada, i Quima encara recorda les últimes paraules.

OLYMPE: Lluita per mi.
                  Lluita per tu.


L'ARBRE DE LA CIENCIA




L'ARBRE COMÚ

Un arbre amb els seus arrels, tronc, branques, fulles i fruits està representant simbòlicament a les diferents disciplines de la ciència. Els arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el tronc és l'estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, l'individu, els seus actes i les seues finalitats. D'aquesta manera convergeixen la filosofia natural i moral. L'objectiu d'aquesta comparació va servir per a permetre la comprensió del coneixement universal, l'art i la ciència.


AUTORES


S.XVIII

Jane Austen:  Va nàixer la nit del 16 de desembre de 1775 en la rectoría de Steventon, Hampshire (Hants.), en el sud d'Anglaterra. Era la setena dels huit fills -la segona i menor de les dones- que van engendrar el clergue anglicà George Austen i la seua esposa Cassandra (Leigh).
És una de les més cèlebres escriptores britàniques, autora de Sensatesa i sentiments / Judici i sentiment / Sentit i sensibilitat (Sense and Sensibility, 1811), Orgull i prejudici (Pride and Prejudice, 1813) -la més coneguda i popular de les seues novel·les-, Mansfield Park (1814) potser la més complicada de les seues novel·les, Emma (1815) que es considera la seua gran obra mestra, L'abadia de Northanger (Northanger Abbey) i Persuasió (Persuasion, publicades pòstumament en 1817), entre altres.
Alguns tendeixen a menysprear la seua obra per creure equivocadament que es tracta tan sols de novel·les per a dones o novel·les roses. Si bé és cert que la història d'amor en les seues novel·les és el primer que pot atraure l'atenció del lector, qui es limite només a veure aqueix detall queda privat d'un material molt més enriquidor com la fina ironia i el minuciós estudi que fa de la naturalesa humana i del seu àmbit social, que és el que ha portat al fet que es consideren grans obres de la literatura anglesa i universal.

Eliza Haywood:  Shropshire, c. 1693 - Londres, 25 de febrer de 1756 . Va ser una escriptora, actriu i editora anglesa. Descrita com «prolífica fins i tot pels estàndards d'una edat prolífica», va escriure i va publicar més de setanta obres abastant la ficció, drama, traduccions, poesia, literatura i publicacions periòdiques a diaris. Haywood és una figura important del segle XVIII, reconeguda com una de les fundadores de la novel·la en anglès.
La primera entrada als registres públics on apareix és a Dublín el 1715, on figura com "Mrs. Haywood" que realitza l'adaptació de Shakespeare de Thomas Shadwell, Timon of Athens; or, The Man-Hater al Smock Alley Theatre. i s'identifica ella mateixa com "vídua", mentre que estava registrada com a "senyora" Haywood en els registres públics, malgrat no s'ha trobat cap registre del seu matrimoni, i la identitat del seu marit roman desconeguda.
La carrera d'escriptora de Haywood va començar el 1719 amb el primer lliurament de Love in Excess i va acabar el 1756, l'any en què va morir, amb els llibres de conductaThe Wife i The Husband, i la revista quinzenal The Young Lady. Va escriure en gairebé tots els gèneres, i moltes de les seves obres van ser publicades anònimament. Avui en dia, Haywood és considerada "l'autora de professió i la dona de negocis més important de la primera meitat del segle XVIII"


CARTA


CARTA DE XIM PER A LIA

Dolça meva, petita meua, tu com ets? Jo sóc una persona que t’aprecia, t’estima i et vol, per tal com ets, preciosa.
Moltes dones n’havia vist pel carrer, de fet poden passar per davant meu tranquil·lament perquè en cap em fixaré. Jo només tinc ulls per a tu. Sigues com sigues, ets perfecta.
Les dones són totes meravelloses, no n’hi ha cap dona que siga imperfecta, però tu companyia de la meva vida, ets una persona que mai n’hi havia vist, com tu no n’hi ha ningú, com tu ningú és, com tu ningú ho farà, com tu ningú em somriurà.
Les dones, com diuen, no són d’una pasta totalment diferent de la nostra, vull dir, dels homes, de fet som totalment iguals tant a la forma de ser com al seu intel·lecte. No n’hi ha cap comparació, tots som iguals, imperfectes, jo em considere imperfecte però tal com som, hem de considerar-nos perfectes, tant per dins com fora.


LES BRUIXES


LA BRUIXERIA

El tema de la bruixeria és un tema de la qual no se sap quasi cap cosa i hauríem de treballar-lo molt més, ja que té moltes coses relacionades amb la història de la dona, com podía viure i sobreviure en un passat.

La bruixeria sempre ha estat envoltada de llegendes, unes cap al món històric i unes altres cap al món imaginari.
Se li conserava bruixa a qualsevol persona (de fet la majoria de vegades dona) que tinga domini sobre la natura i el cos humà. És un fenòmen que és molt visible a finals de l’Edat Mitjana, especialment a partir del començament del cristianisme i molt més en la Modernitat.
Aquest fet va evolucionar fins a convertir-se en el que sabem, perquè no és el mateix concepte el que s’enté per avui dia o que s’enté en un pensament anterior, d’unes antigues creences.

Com es sabia en una passat:
La bruixeria fou com un tipus de ritual que conecta amb el diable i que s’uneix amb les creences religioses i amb els rituals de les persones conegudes en els últims temps medievals com “bruixos”. A més a més es pensava que sempre o quasi sempre n’hi hauria una persona culta practicant per molts llocs de la comunitat. Per això quan feien coses o accions estranyes, que estaven fora de la normalitat, feien una caça de bruixes per a acusar a persones de practicar bruixeria i després a un juici que al final termina amb una condena. Per aquest fet, molta gent va morir.

Com es sap ara:
Avui dia s’utilitza el termini de les bruixes, de que són unes dones d’edat majoritáriament avançada, que realitzen pocions i encanteris, per a conseguir el que vol, però la majoria és d’intenció maligna.

La meua infància:
Quan vaig ser petita, no m’agradava gens dormir doncs sempre em despertava a una hora molt primerenca. Supose que és una cosa normal que fan totes les persones quan són xiquets. Aleshores per això tots els dibuixos, abans els posaven molt més prompte.
Em recorde d’una sèrie de dibuixos animats que m’agradava molt, es diu les tres bessones.
Aquesta sèrie tracta de què les tres bessones sempre fan alguna travessura i la bruixa les castiga, portant-les a uns diversos contes perquè puguen aprendre dels seus errors i ajudar a la gent del conte perquè no estiguen atrapades i puguen eixir.
La bruixa em feia molta por. Sempre quan mirava la sèrie pensava que jo formava part de la seua història, que era una de les germanes, de fet la rossa.
Somiava amb elles, però quan apareixia la bruixa fent pòcimes em despertava d’un esglai, i la meua iaia anava cap a la meua habitació a veure què m’havia passat.
A més a més em van comprar uns joguets d’aquesta sèrie i quan em posava a jugar m’ introduïa molt en el paper d’una de les germanes.
I pel que fa a la bruixa, no hem de fixar-nos molt en el físic, perquè a mi em feia por la bruixa pel físic, i el físic no ho és tot. El que sí que complementa a una persona és la seua capacitat per a fer les coses, el seu comportament per a les coses que fa i la seua forma de ser.


INFLUENCER


INFLUENCIA



Un influencer és un personatge que ha aconseguit destacar i tindre un gran èxit en el món digital i que és seguit per milers de persones que es denominen “subscriptors” o “seguidors”. A més a més, per al influencer la tecnologia i el ser famós, o conegut pel món, és l’únic que l’interessa.

L’influencer sols dedica, tant el seu temps com la seva vida, a les xarxes socials, ja siga a sa casa o en entrevistes públiques, a donar opinions i respostes de tot allò que li parega important o curiós als seus seguidors.

El tema que sol tractar en el seu blog o portada sol ser proposat per les persones que segueixen al influencer. Temes que ens interessen molt als adolescents, com la roba, els videojocs, llibres, drogues o fins al sexe.

Sembla que a l’influencer li agrada que les persones vigilen i comenten sobre la seua vida privada, que per un altra banda és el que l’influencer fa (fer pública la seva vida).

Normalment, sembla que els influencers no tenen massa experiencia de la vida. Ells pensen que no fa falta tindre estudis, però si unes capacitats per comunicar-se per les xarxes socials. Pot ser, encara són massa joves i tenen molt a aprendre de la vida.

Aquesta persona el que fa realment desde les xarxes socials és intentar fer vore als adolescents la seva forma de veure el món, que en ocasions pot ser no siga la correcta.

No crec que siga una bona manera de guanyar-se la vida portant-la per les xarxes socials. On queda la dignitat de la persona? i la seva privacitat?. La gent s’interessa per la seva vida majoritàriament per a criticar-la perquè l’influencer l’ha fet pública i al llarg del temps aquest fet de segur li passarà factura.

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...